El nuevo Groove Parade

Hace cosa de unas semanas, vimos que había movimiento en la página oficial de Facebook de nuestro queridísimo Monegros Desert Festival, y la sorpresa fue mayúscula cuando vimos que, el principal cambio que podíamos apreciar era el nombre. Dejaba de llamarse Monegros Desert (o DesArt com en las últimas ediciones) Festival, y volvía a los orígenes de su existencia, al nombre con el que esta rave en medio del desierto se creo un público adepto a la música techno: Groove Parade.

Y justo hace unos días, volvimos a ver movimiento cuando nos avisaban de que habría noticias muy pronto… pues bien, ese momento ha llegado, y ya podemos saber cuándo se celebrará el festival, y serán los días 17 y 18 de julio, ya que el festival por primera vez en toda su historia, pasa a celebrarse dos días en lugar de una única jornada.

Para poder asistir el viernes 17, se deberá adquirir uno de los 5.000 abonos dobles que incluyen la entrada para el viernes y para el sábado, y acceso a una zona de camping. Su duración será desde las 20:00h hasta las 08:00 de la mañana del sábado. Los que quieran asistir únicamente el sábado, tendrán que luchar por una de las 20.000 únicas entradas que saldrán a la venta, y en esta ocasión la fiesta durará desde las 12:00 hasta las 10:00 del domingo 18 de Julio.

De momento no se ha adelantado ningún nombre del cartel, tan solo sabemos que el 2 de marzo saldrán las entradas a la venta, y probablemente será bastante complicado hacerse con uno de los poquísimos abonos existentes…

Os mantendremos informados!

******

Fa cosa d’unes setmanes, vam poder apreciar moviment a la pàgina oficial de Facebook del nostre estimat Monegros Desert Festival, i la sorpresa que ens vam endur va ser molt gran quan vam apreciar que el principal canvi que podíem veure era el nom. Deixava de dir-se Monegros Desert (o DesArt com les darreres edicions) Festival, i tornava als orígens de la seva existència, tornava a recuperar el nom amb el qual aquesta rave enmig del desert es va crear un públic adepte a la música techno: Groove Parade.

I just fa uns dies, tornàvem a apreciar moviment quan ens anunciaven noticies molt aviat… doncs bé, ja les tenim aquí, i ja sabem les dates en què tindrà lloc l’esdeveniment: 17 i 18 de juliol, i és que, per primera vegada, el festival passarà a celebrar-se en dos dies en lloc d’una única jornada.

Per poder anar-hi el divendres 17, haureu d'adquirir un dels 5.000 abonaments dobles, que inclouen l'entrada per divendres i dissabte, i accés a una zona d'acampada. Durarà des de les 20:00h fins les 08:00 del matí de dissabte. Els que per altra banda només vulguin anar-hi dissabte, hauran de lluitar per una de les 20.000 úniques entrades que sortiran a la venda, i en aquesta ocasió la festa durarà des de les 12:00 fins a les 10:00 del diumenge 18 de juliol.

De moment no es coneix cap nom del cartell, només sabem que les entrades sortiran a la venda el 2 de març, i probablement serà complicat fer-se amb un dels poquíssim abonaments disponibles…

Us mantindrem informats!

10 discos "MUST" de 2014

Ya ha pasado casi un mes des de que comenzó este 2015, que seguro nos traerá grandes noticias y proyectos musicales, pero hoy os proponemos una selección de los 10 discos de 2014 que creemos que no deberíais dejar pasar la opción de escuchar... Comenzamos!

Marc Marzenit - To Love Until We Say Goodbye

Casi recién salido del horno, el primer álbum del leridano ya ha dado mucho que hablar (su presentación en el teatro de Mollerusa fué un auténtico éxito) y aún le queda mucho camino por recorrer, teniendo en cuenta que tiene un público muy fiel tanto en Europa como en Latinoamérica. Podríamos arriesgarnos a decir que cada una de sus canciones quiere contarte algo diferente, cambiando ritmos, usando voces o variando los géneros musicales. Un viaje o un repaso de su vida usando la música electrónica como medio para explicarlo. Un increíble trabajo dentro del cual nos quedaríamos con Melancholy Street y Death Spiral ya que nos permiten ver la diferencia entre estilos y/o ritmos que hay en el álbum. 

Joris Voorn - Nobody Knows

Dentro de un mundo tan cambiante como es el de la música dance y el clubbing, Joris ha sabido sobreponerse a todos los obstáculos y sacar a la luz un álbum maravilloso, innovador y melancólico. Doce temas que definiríamos como una auténtica experiencia auditiva que no os podéis perder de ninguna de las maneras. El álbum reproduce a la perfección tanto la técnica como la creatividad del artista, con temas de un altísimo nivel, como el ya más que conocido Ringo, Momo o So Long, éste último con la colaboración de Kid A.

Dosem - City Cuts

El Dj y productor gerundense ha sido capaz de plasmar toda su técnica en un grandioso trabajo, como también la magnífica evolución del artista desde sus primeros trabajos. Cargado de techno, però con toques de deep y tech-house, City Cuts ha recibido el reconocimiento de la escena electrónica nacional (ganador al mejor álbum techno en los premios Vicious Awards) y cabe de esperar que también lo haga en el panorama internacional gracias, también, al potencial del sello Suara. Entre las 11 pistas que tiene el álbum, podemos destacar Lost Taxi, un track muy melódico que te puede alterar los sentidos en cuanto la oyes para trasladarte a cualquier lugar donde desees. 

Aphex Twin - Syro

Declarado como una de las personas más influyentes en la música electrónica de los últimos años, Richard David James ha vuelto después de su última publicación en el año 2001. Y deben ser estos 13 años, los que han hecho que el artista haya cambiado un poco hacia la tranquilidad, es decir, dentro de un estilo muy experimental, los ritmos ya no son tan fuertes y/o estridentes como su último trabajo. Uno de los maestros del IDM ha vuelto pisando fuerte con una ejecución y producción casi perfecta, pero que habrá dejado muchas opiniones diferentes entre sus fans, sobre todo para los que se esperaban el acid característico de sus álbumes. 

Caribou - Our Love

Séptimo disco bajo el brazo de Caribou, y algunos más si juntamos sus otros dos seudónimos Daphni y Manitoba. Y en este álbum, cabe todo lo que pueda pasar por la cabeza de Dan Snaith, des de canciones hipnotizantes y melódicas, con vocales suaves pero fundamentales para dichos temas, hasta canciones puramente técnicas, donde Caribou saca a relucir su gran creatividad y deja que los instrumentos se fusionen y nos hagan mover la cabeza al ritmo que nos marcan. Él mismo definió este disco como “un disco para todo el mundo”, y su mayor inspiración para producirlo fue el nacimiento de su hija, así que dejad que esta nube de técnica y romance os inunde los sentidos.

Chromeo - White Women

Un homenaje en toda regla a la música disco, sin perder la contemporaneidad del tiempo en que vivimos. Chromeo ha conseguido con sus ritmos clásicos de los 70’s, y unos beats novedosos, poner a bailar a medio mundo al son de Jealous o Come Alive entre otros. Un álbum cargado de buen rollo y optimismo que seguro os va a encantar.

Porter Robinson - Worlds

Lo veníamos anunciando ya en verano, y es que el jovencísimo Porter llevaba ya un tiempo anunciando grande… y no es que sea grande, es que es grandísima la obra de este estadounidense de tan solo 22 años. Un álbum creado con detalle y dedicación, totalmente innovador y muchos más tranquilo de lo que nos tenía acostumados con sus primeras producciones. Porter Robinson ha madurado y lo ha hecho de la mano de uno de los mejores discos del momento, donde la electrónica experimental y el post-dubstep encuentran un mundo donde convivir, llenando de energía y positivismo a todos aquellos que deciden adentrarse en él.

SBTRKT - Wonder Where We Land

Ha vuelto Aaron Jerome, el hombre que se esconde detrás de su máscara, que es su seña de identidad. Este artista nos dejó a todos boquiabiertos con su álbum debut, y en esta ocasión, con su segundo álbum de estudio, tampoco se queda corto. Cierto es, que ya no tenemos ese sonido “tan nuevo”, y que es posible que alguno de los temas del disco se haya vendido un poco a lo comercial, aunque SBTRKT sigue manteniendo su esencia experimental, tranquila, y con vocales mayoritariamente de su inseparable amigo Sampha. Si hubiera que reprochar algo del álbum, sería la falta de continuidad entre temas, parece que no haya un hilo conductor que los una y cree una obra completa como en su antiguo álbum.

Boys Noize feat. Chilly Gonzales - Octave Minds

Un álbum que destaca por la suavidad de cada una de sus canciones, aunque también destaca por la complejidad y técnica con las que las han desarrollado. No es fácil hacer un álbum de estas características, si bien, cuando dos genios unen fuerzas y trabajo, normalmente los resultados llegan por sí solos. En general, podríamos incluir el álbum en una categoría llamada electro-chill, o algo parecido. Os recomendamos que lo escuchéis, merece la pena. No vamos a destacar ninguna canción porque todas tienen algo peculiar. 

Plastikman - EX

El canadiense Richie Hawtin ha decidido convertirse otra vez en su alter ego para crear arte (actividad en la que el hombre recrea, con una finalidad estética, un aspecto de la realidad o un sentimiento en formas bellas valiéndose de la materia, la imagen o el sonido). Escuchando el álbum entero te das cuenta de toda la técnica y la sabiduría del productor, pero si además eres uno de los afortunados de presenciar el Live Objekt en el Sónar 2014, te das cuenta de la magnitud de la creación. 

******************************************************************************************************* 

Marc Marzenit - To Love Until We Say Goodbye

Gairebé recentment sortit del forn, el primer àlbum del lleidatà ja ha donat molt que parlar (la seva presentació en el teatre de Mollerussa va ser un autèntic èxit) i encara li queda molt camí per recórrer, tenint en compte que té un públic molt fidel tant a Europa com a Llatinoamèrica. Podríem arriscar-nos a dir que cadascuna de les seves cançons vol explicar-te alguna cosa diferent, canviant ritmes, usant veus o variant els gèneres musicals. Un viatge o un repàs de la seva vida usant la música electrònica com a mitjà per explicar-ho. Un increïble treball dins del qual ens quedaríem amb Melancholy Street i Death Spiral, ja que ens permeten veure la diferència entre estils i/o ritmes que hi ha en l'àlbum. 

Joris Voorn - Nobody Knows

Dins d'un món tan canviant com és el de la música dance i el clubbing, Joris ha sabut sobreposar-se a tots els obstacles i treure a la llum un àlbum meravellós, innovador i melancòlic. Dotze temes que definiríem com una autèntica experiència auditiva que no us podeu perdre de cap de les maneres. L'àlbum reprodueix a la perfecció tant la tècnica com la creativitat de l'artista, amb temes d'un altíssim nivell, com el ja més que conegut Ringo, Momo o So Long, aquest últim amb la col·laboració de Kid A.

Dosem - City Cuts

El Dj i productor gironí ha estat capaç de plasmar tota la seva tècnica en un grandiós treball, com també la magnífica evolució de l'artista des dels seus primers treballs. Carregat de techno, però amb tocs de deep i tech-house, City Cuts ha rebut el reconeixement de l'escena electrònica nacional (guanyador al millor àlbum techno en els premis Vicious Awards) i cal d'esperar que també ho faci en el panorama internacional gràcies, també, al potencial del segell Suara. Entre les 11 pistes que té l'àlbum, podem destacar Lost Taxi, un*track molt melòdic que et pot alterar els sentits quan el sents permeten que et traslladis a qualsevol lloc on desitgis. 

Aphex Twin - Syro

Declarat com una de les persones més influents en la música electrònica dels últims anys, Richard David James ha tornat després de la seva última publicació l'any 2001. I han degut ser aquests 13 anys, els que han fet que l'artista hagi canviat una mica cap a la tranquil·litat, és a dir, dins d'un estil molt experimental, els ritmes ja no són tan forts i/o estridents com el seu últim treball. Un dels mestres del IDM ha tornat trepitjant fort, amb una execució i producció gairebé perfecta, però de ben segur que haurà deixat moltes opinions diferents entre els seus fans, sobretot pels que s'esperaven l’àcid característic dels seus àlbums. 

Caribou - Our Love

Setè disc sota el braç de Caribou, i alguns més si ajuntem els seus uns altres dos pseudònims Daphni i Manitoba. I en aquest àlbum, cap tot el que pugui passar pel cap de Donen Snaith, des de cançons hipnotizants i melòdiques, amb vocals suaus però fonamentals per a aquests temes, fins a cançons purament tècniques, on Caribou saca a relluir la seva gran creativitat i deixa que els instruments es fusionin i ens facin moure el cap al ritme que ens marquen. Ell mateix va definir aquest disc com “un disc per a tothom”, i la seva major inspiració per produir-ho va ser el naixement de la seva filla, així que deixeu que aquest núvol de tècnica i romanç us inundi els sentits.

Chromeo - White Women

Un homenatge en tota regla a la música disc, sense perdre la contemporaneïtat del temps en què vivim. Chromeo ha aconseguit amb els seus ritmes clàssics dels 70’s, i uns beats nous, posar a ballar a mig món al són de Jealous o Come Alive entre d’altres. Un àlbum carregat de bon rotllo i optimisme que segur us encantarà.

Porter Robinson - Worlds

Ho veníem anunciant ja des de l'estiu, i és que el jove Porter portava ja un gran temps anunciant… i no és que sigui gran, és que és grandíssima l'obra d'aquest nord-americà de tan sols 22 anys. Un àlbum creat amb detall i dedicació, totalment innovador i molt més tranquil del que ens tenia acostumados amb les seves primeres produccions. Porter Robinson ha madurat i ho ha fet de la mà d'un dels millors discs del moment, on l'electrònica experimental i el post-dubstep troben un món on conviure, omplint d'energia i positivisme a tots aquells que decideixen endinsar-se en ell.

https://soundcloud.com/porter-robinson/divinity-feat-amy-millan

SBTRKT - Wonder Where We Land

Ha tornat Aaron Jerome, l'home que s'amaga darrere de la seva màscara, que és la seva senyal d'identitat. Aquest artista ens va deixar a tots bocabadats amb el seu àlbum debut, i en aquesta ocasió, amb el seu segon àlbum d'estudi, tampoc es queda curt. Cert és, que ja no tenim aquest so “tan nou”, i que és possible que algun dels temes del disc s'hagi venut una mica al comercial, encara que SBTRKT segueix mantenint la seva essència experimental, tranquil·la, i amb la majoria de vocals del seu inseparable amic Sampha. Si calgués retreure alguna cosa de l'àlbum, seria la falta de continuïtat entre temes, sembla que no hi hagi un fil conductor que els uneix creant una obra completa com en el seu antic àlbum.

Boys Noize feat. Chilly Gonzales - Octave Minds

Un àlbum que destaca per la suavitat de cadascuna de les seves cançons, encara que també destaca per la complexitat i tècnica amb les quals les han desenvolupat. No és fàcil fer un àlbum d'aquestes característiques, si bé, quan dos genis uneixen forces i treball, normalment els resultats arriben per si sols. En general, podríem incloure l'àlbum en una categoria anomenada electro-chill, o alguna cosa semblant. Us recomanem que ho escolteu, mereix la pena. No destacarem cap cançó perquè totes tenen alguna cosa peculiar. 

Plastikman - EX

El canadenc Richie Hawtin ha decidit convertir-se una altra vegada en el seu alter ego per crear art (activitat en la qual l'home recrea, amb una finalitat estètica, un aspecte de la realitat o un sentiment en formes belles valent-se de la matèria, la imatge o el so). Escoltant l'àlbum sencer t'adones de tota la tècnica i la saviesa del productor, però si a més ets un dels afortunats de presenciar el Live Objekt al Sónar 2014, t'adones de la magnitud de la creació.

Review: I Love Techno '14

Saturday 8th of November, we arrived at the city of Ghent in order to go, for second time, to the I Love Techno festival, which is one of the most famous techno festivals in Europe. The city was plenty of electronic music lovers and plenty of energy. The localization of the festival was the same as the year before and the logo of the festival could be seen from far away, so we arrived there easily.

We were expectants for listening to a lot of performances, but first, we lost a lot of time in the entrance because of the police control which, in our opinion, was exaggerated and because this edition has assembled between 5000-10000 more than last year. So we couldn’t see the first performance we wish, Clean Bandit. We finally entered and we went directly to the blue room (the structure of the festival was explained some days ago) because Underworld would start the show in 10 minutes. The British group performed a live plenty of energy and colours (we think that they don’t let down any follower in their concerts), being their closing one of the best moments of the festival with the Born Slippy track with which the room got crazy. After that we tried to enter to red room for enjoying the Djset of Vitalic but the entrance was crowded and we preferred to move to the yellow room for listening to some electro sounds with Daniel Avery b2b Erol Alkan. In the same room we had the most expected performance of the night, Brodinski and Gesaffelstein, but we could only listen to them 15 min of that enormous b2b because the room was so full. 

Our desire was to enjoy the live set of Paul Kalkbrenner and we moved to the blue room where Jamie Jones was delighting the public with his characterized deep-tech-house with which he has obtained a great reputation in Ibiza this year. The lights were closed and the room in silence, and then, the room filled up with a lot of colours while Aaron track was starting to sound. Paul Kalkbrenner had started the show and we activated all the senses. There is no description of the feelings in that 1.15h because every track of him contains a small piece in the history of our friendship, one advice, you should live one performance of the German Dj, at least, one time in your life. After that awesome performance, Loco Dice started his set with an incredible opening, but we preferred to rest some minutes before returning to the yellow room. The closing set of our festival was directed by two genius, Audion and Tiga performed, not the most sensed live that but the most technical and energetic set we heard that night. There were 2 more hours of festival, but our batteries were dead and we had a long journey to go home. 

We don’t know if we will come back, but it is a festival that we fully recommend. Thanks to all the people we met and thanks to all artists that offered us magical moments.

**************************************************************************************************

Sábado 8 de noviembre, llegábamos a la ciudad de Gante para acudir, por segunda vez, al festival I Love Techno, uno de los festivales de techno más reconocidos en Europa. La ciudad estaba llena de amantes de la música electrónica y también, llena de energía. La localización del festival era la misma que el año anterior, y el logotipo de la entrada se podía vislumbrar desde muy lejos, con lo que llegamos facilmente hasta su ubicación.

Estábamos deseosos de escuchar un montón de actuaciones, pero perdimos mucho tiempo en la entrada debido a un control policial un poco exagerado, y quizás también porqué este año el numero de asistentes se había incrementado entre 5.000 y 10.000 personas. Ese tiempo perdido nos impidió disfrutar de la actuación de Clean Bandit. Finalmente entramos y decidimos ir directamente a la blue room (la estructura del festival la explicamos en un post anterior) porqué la actuación de Underworld empezaba en 10 minutos. El grupo británico hizo un concierto lleno de energía y colores (pensamos que es de esos grupos que nunca decepciona a sus seguidores), siendo su cierre uno de los mejores momentos del festival con su Born Slippy con el cual enloqueció todo el público asistente. Después de esta actuación intentamos entrar en la red room para disfrutar del set de Vitalic pero la entrada estaba completamente llena y preferimos trasladarnos a la yellow room para escuchar un poco de electro a cargo de Daniel Avery b2b Erol Alkan. En la misma sala teníamos una de las actuaciones más esperadas de la noche, Brodinski b2b Gesaffelstein, pero sólo pudimos escuchar 15 minutos de su enorme b2b debido a que la sala se llenó demasiado.

Otro deseo era escuchar el live de Paul Kalkbrenner y nos movimos a la blue room donde Jamie Jones estaba deleitando al público con su característico deep-tech-house con el que ha obtenido una gran reputación en Ibiza este año. Las luces estaban cerradas y la sala en silencio, y de repente, todo se llenó de colores mientras empezaba a sonar Aaron. Paul Kalkbrenner había empezado su show y nosotros activamos todos los sentidos. No hay descripción ninguna de los sentimientos que se producen en esa 1.15h porque cada canción de este artista contiene una pequeña pieza en la historia de nuestra amistad, un consejo, disfrutad al menos una vez en la vida de una actuación del dj alemán. Después de la magnífico live vivido, Loco Dice empezaba su set con un increíble opening, pero decidimos ir a descansar unos minutos antes de volver a la yellow room. El closing set de “nuestro” festival estuvo dirigido por dos genios, Audion y Tiga realizaron, no el live más sentido (a nivel de sentimientos) pero el más técnico y energético de los que habíamos oído esa noche. Aún quedaban dos horas de festival, pero nuestras baterías se habían agotado y aún nos quedaba un largo viaje de vuelta a casa. 

No sabemos si vamos a volver, pero es un festival que recomendamos completamente. Gracias a toda la gente que nos acompañó y gracias a todos los artistas que nos proporcionaron momentos mágicos.

**************************************************************************************************

Dissabte 8 de novembre, arribàvem a la ciutat de Gant per acudir, per segona vegada, al festival I Love Techno, un dels festivals de techno més reconeguts a Europa. La ciutat estava plena d'amants de la música electrònica i també, plena d'energia. La localització de l'esdeveniment era la mateixa que l'any anterior, i el logo es podia veure des de molt lluny, cosa que ens va facilitar l'arribada al recinte.

Estàvem desitjosos d'escoltar un munt d'actuacions, però primer, vam perdre molt temps en l'entrada degut a un control policial una mica exagerat, i potser també, perquè aquest any havien acudit 5000 o 10000 persones més que l’any anterior. Aquest temps perdut ens va allunyar de l'actuació de Clean Bandit. Finalment vàrem entrar i vam decidir anar directament a la blue room (l'estructura del festival la vam explicar en un post anterior) perquè l'actuació de Underworld començava en 10 minuts. El grup britànic va fer un concert ple d'energia i colors (pensem que és d'aquests grups que mai decepciona als seus seguidors), sent el seu tancament un dels millors moments del festival amb el seu Born Slippy que va fer embogir tot el públic assistent. Després d'aquesta actuació intentàrem entrar a la red room per gaudir del set de Vitalic però l'entrada estava completament plena i vam preferir traslladar-nos a la yellow room per escoltar una mica d’electro a càrrec de Daniel Avery b2b Erol Alkan. A la mateixa sala teníem una de les actuacions més esperades de la nit, Brodinski b2b Gesaffelstein, però només vam poder escoltar 15 minuts del seu enorme b2b degut a que la sala es va omplir massa.

Un altre desig era escoltar el live de Paul Kalkbrenner i ens vam moure a la blue room on Jamie Jones estava delectant al públic amb el seu característic deep-tech-house, amb el qual ha obtingut una gran reputació a Eivissa aquest any. Les llums estaven tancades i la sala en silenci, i de sobte, tot es va omplir de colors mentre començava a sonar Aaron. Paul Kalkbrenner havia començat el seu show i nosaltres activàvem tots els sentits. No hi ha una possible descripció dels sentiments que es van produir en aquesta 1.15h perquè cada cançó d'aquest artista conté una petita peça en la història de la nostra amistat, un consell, gaudiu almenys una vegada en la vida d'una actuació del dj alemany. Després del magnífic live viscut, Loco Dice començava el seu set amb un increïble opening, però vam decidir anar a descansar uns minuts abans de tornar a la yellow room. El closing set del “nostre” festival va estar dirigit per dos genis, Audion i Tiga que van realitzar, no el live més sentit (a nivell de sentiments) però el més tècnic i energètic dels quals havíem sentit aquella nit. Encara quedaven dues hores de festival, però les nostres bateries s'havien esgotat i encara ens quedava un llarg viatge de tornada a casa.

No sabem si tornarem, però és un festival que recomanem completament. Gràcies a tota la gent que ens va acompanyar i gràcies a tots els artistes que ens van proporcionar moments màgics.

Road to I Love Techno

After a summer plenty of emotions we would like to announce that we are going to I Love Techno. The Belgian festival will take place at Ghent the 8th of November. There are two main reasons for choosing this festival for closing the festival season. The first one, we went there last year and it was amazing. The second one is an extraordinary line-up that contains most of the best electronic music Djs and groups of today.

First of all, before commenting a little bit the line-up, we want to explain the structure of this techno festival. There are 5 main rooms differentiated by colours and music, black, red, blue, yellow and green, and then, probably it will be the Red Bull room. The black room will harbor the most underground electronic music, being Pfirter, who is the biggest representation of South America, and Paula Temple, who is going to ILT to present the special HYBRID AV show, the most well-known artists. The red and blue room will be characterized by the purest techno music, from Paul Kalkbrenner to Jeff Mills or from Jamie Jones to Dave Clarke. We don’t know if it is important to mention something about the lineup of these two rooms because we think that all people know the artists that will play there and the shows they can offer. Be patient when you try to enter to these rooms because the crowd of the entrances. 

The green room will take place the performances of Klangkarussell or Clean Bandit with more melodic sounds, because the genres of this room will be house, pop, tech-house or deep sounds. Finally, the most impressive room. The yellow room will harbor b2b performances all night plus the performance of Boys Noize who has organized this room, and we suppose that the sounds will be characterized by electro and acid genres . After Sonar 2012, a lot of people would like to listen to the b2b of Brodinski and Gesaffelstein, it can be one of the best moments of this ILT edition. On the other hand, the b2b of Audion and Tiga has generated a lot of expectations because their performances at Sonar this year. And, then, the set of Boys Noize, we think it doesn’t need any explanations because it will be the 5th time this year we see a set of the German producer.

So, we are expecting the 8th of November to live all these awesome performances. You have some days to decide to go there because ILT 2014 will be amazing!

*******************************************************************************************************

Després d’un estiu ple d’emocions, volem anunciar que ens en anem a l’I Love Techno. El festival belga tindrà lloc a la ciutat de Gante el 8 de novembre. Hi ha dues raons per les quals hem escollit aquest per tancar la temporada de festivals. En primer lloc, hi vam anar l’any passat i va ser una gran experiència. En segon lloc, l’extraordinari cartell on hi apareixen la majoria dels millors artistes de música electrònica del moment.

En primer lloc, abans de comentar el cartell, ens agradaria explicar l’estructura d’aquest festival de techno. Hi ha 5 sales principals diferenciades per colors i música, negre, vermell, blau, groc i verd, i probablement la sala Red Bull. La sala negra albergarà la música electrònica més underground, amb Pfirter com a màxim exponent d’aquesta escena a Sud Amèrica, i Paula Temple, la qual acudeix al ILT per presentar un show especial HYBRID AV, com els artistes més coneguts. Les sales vermella i blava estaran caracteritzades pels sons techno més purs, des de Paul Kalkbrenner  a Jeff Mills o des de Jamie Jones a Dave Clarke. No sabem si és important fer algun comentari sobre els artistes d’aquestes dues sales perque creiem que la gent els coneix de sobra i saben que els oferiran en les seves actuacions. Tingueu paciència quan entreu en aquestes sales perque s’hi acostuma a acumular força gent.

La sala verda acollirà les actuacions de Klangkarussell o Clean Bandit, caracteritzades per sons més melòdics, i és que en aquesta sala els gèneres principals seran house, pop, tech-house o deep. Finalment, la sala que ens causa més impressió, la sala groga. Aquesta albergarà actuacions de caràcter b2b tota la nit a més de l’actuació de Boys Noize en solitari, el qual és l’artífex de tenir aquest cartell en aquesta sala. Suposem que la tendència sonora d’aquesta sala serà l’electro i molts tocs àcids. Després del Sónar 2012, molta gent està desitjant tornar a escoltar un b2b entre Brodinski i Gesaffelstein, la qual pot ser una de les millors actuacions d’aquesta edició. A més a més, el b2b entre Audion i Tiga ha generat força expectació després de les magnífiques actuacions a l’edició del Sónar d’aquest any. També mencionar l’actuació de Boys Noize, però creiem que no calen explicacions degut a que serà el cinquè cop aquest any que veiem al productor germànic. 

Així doncs, estem esperant que arribi el 8 de novembre per viure en persona aquestes magnífiques actuacions. Encara teniu alguns dies per decidir-vos i acompanyar-nos perquè l’ILT 2014 serà espectacular!

Review Tomorrowland: Where Dreams Come True

After recovering energies during a month, we have to write the review, we don’t know if we will use a lot of words or not much for describing all the experiences we lived in Belgium 1 month ago. We had realized a dream, we had gone after the world of Tomorrowland for some years, and that time, we had got it, and furthermore, in its 10th anniversary. The key to the happiness had arrived at home, the key that opened a chest plenty of surprises and where we found the bracelet that let us to enter to the world of dreams.

First of all, we start talking about the organization which could obtain an excellent mark. The Dreamville, place where the rest areas were situated, was a place so complete, a supermarket, food and drink places, barbecues, or hairdresser! In addition, the cleanliness was one of the most remarkable things, the bathrooms and the rest areas were all time cleaned, and we think that the spanish festivals have to learn about it. Extending the explanation about Dreamville, we have to talk about the “The Gathering”, thursday 17th, the welcoming party for the people that would rest in the Dreamville all weekend. The line-up not was plenty of important names, only underlining Dimitri Vegas & Like Mike, but after that our imagination started to work, a welcoming party with 30.000 participants, the happiness, the big stage plenty of lights and colours, what would we see the day after when we would enter to the festival with 180.000 participants?

The day arrived, friday 18th, and we went to the entrance of Tomorrowland, yes, I have written Tomorrowland (We have written the word two times because sometimes we still don’t believe that we have lived this dream). We entered with all senses activated, we walked some meters and there it was, an enormous Main stage, a time machine that captivated all people that were in front of it. During that friday we could see on that stage the Australians Nervo with whom we enjoy a lot due to the tracks they offered under that burning sun, Skrillex offered a repertoire plenty of dubstep, trap and drum&bass with which we reduced by half our energies, and finally, Armin Van Buuren, for us, one of the best performances that we saw on the main stage during all the weekend. We would like to mention one of the best moments we have ever seen, Tomorrowland fell silent during 10 seconds due to the request of the Dutch artist for fondly remembering the accident of the plane where a lot of Dutch people death that weekend, and then, the closing with This Is What It Feels Like with which some tears appeared. A huge memory for our life, awesome! During all day, we had enough time for discovering the other parts of the festival, amazing! It seemed that It never finished, It was a mixture of colours, nature, people, magic and its 12 stages where all time were djs mixing. That day we had the pleasure of listening to Loco Dice and Carl Cox, two masters of techno music that demonstrated on the Opera stage its qualities during the 3 hours that we stayed there.

The second day of the festival, saturday 19th, was a little bit different. We stayed most of the day captured by the Main stage. There we could see Afrojack, Netsky, Alesso, Hardwell and Tiësto. We would like to emphasize the power of the performance of the Belgian Boris Daenen (Netsky), the pure art of drum&bass with which we couldn’t rest at any moment. Hardwell, Tiësto, Alesso and Afrojack offered different sets that were at the height of the festival, taking advantage all time of the different effects of the main stage. We also would like to emphasize the closing set between Hardwell b2b Tiësto, underlining the crazy moment when we could listen the Adagio for Strings, an authentic anthem of trance scene. Out of the main stage we could see Maya Jane Coles, an amazing performance on the Cocoon stage mixing deep-house and techno, and Jeff Mills, what we could say about the man of Detroit, he never fails and that time he offered a performance that captivated all people due its frenetic and hard rhythms, and finally, the performances of Sub Focus and Goldie that were plenty of drum&bass.

The last day arrived, sunday 20th. We had a lot of things to do during last day. We entered so early to the festival, so we could see a lot of artists. First of all, we went to the party of Bakermat & friends where Cleavage and Nico Push delighted us with amazing sets plenty of deep and tech-house, so appetizing at that hour. During the afternoon, we went to the Minus stage where Paco Osuna offered a set prevailed by the techno-minimal sounds, and Nicky Romero and Steve Angello that offered different sets that provided the happiness to the public. That afternoon we had all the illusions placed on the Opera stage, while most of the people were going to the main stage, we went to the Opera to see the live performances of Vitalic and Paul Kalkbrenner. One word: Awesome! The french Dj offered a live so different from the lives we had lived the last occasions, without a lot of effects but it was a master class of electro and techno, and the german Dj, we don’t have enough words for describing every performance we have lived of him, it was amazing. It is possible that the two performances were placed into the 2 of the 3 best performances of the festival. And finally, we went to the main stage to see the closing sets even though Dave Clarke was mixing an excellent techno. Half an hour of Steve Aoki and half an hour of 3 are Legend (and finally, Martin Garrix and W&W) where the EDM and fireworks and lights shows were the main artists.

During that weekend one dream was achieved and we met a lot of amazing people. It is sure that it will remain in our memory all life. So much thanks to all the people that took part in the adventure. We could talk about the festival a lot of days, but Tomorrowland 2014 has past, and the next edition has being marked on the calendar.

“This is your Life, make every Second legendary”.

*******************************************************************************************************

Después de un mes de merecido descanso, toca describir, no sabemos si en muchas o pocas palabras, lo vivido en tierras belgas hace un par de semanas. Se había conseguido un sueño, llevábamos mucho tiempo queriendo formar parte del mundo Tomorrowland, esta vez lo habíamos conseguido, y más aún, en su 10 aniversario. Había llegado a nuestra casa la llave que abría la puerta hacia la felicidad, una llave que abría un cofre repleto de sorpresas y la pulsera que nos daba acceso al planeta de los sueños.

Primero empezaremos hablando de la organización a la cual se les puede dar un excelente en su calificación final. El Dreamville, lugar donde estaban situadas las áreas de descanso, era un lugar muy completo, supermercado, sitios de comida, sitios de bebida, barbacoas, incluso una peluquería! Por otra parte, y es algo que deberían aprender los festivales españoles, la limpieza, constante durante todos los días de festival, tanto de baños como de los lugares de descanso. Y ya que hemos introducido el Dreamville, hablar del The Gathering, jueves 17, la fiesta de bienvenida para los residentes en este sitio. No era un line-up cargado con grandes nombres, únicamente Dimitri Vegas & Like Mike, pero a partir de allí voló nuestra imaginación, una fiesta de bienvenida con 30.000 asistentes, las ganas de fiesta y diversión de la multitud y un escenario enorme lleno de luces y decoración, que sería de la mañana siguiente cuando estuviéramos dentro del festival con alrededor de 180.000 personas?

Por fin había llegado el día, viernes 18, y nos pusimos en marcha para ir hacia la puerta de acceso del Tomorrowland, si, del Tomorrowland (lo escribimos dos veces porque aún no nos creemos que hayamos vivido semejante sueño). Entramos con todos los sentidos activados, andamos unos metros y ahí estaba, un Main stage colosal que parecía una máquina del tiempo y que cautivaba a cualquier persona que pasaba por delante de él. Durante el viernes tuvimos el placer de ver en ese escenario las australianas Nervo que nos hicieron disfrutar de sus mejores tracks bajo un sol abrasador, Skrillex, con su repertorio de dubstep, trap y drum & bass hizo que nuestras energías bajaran a la mitad, y finalmente, Armin Van Buuren, para nosotros, una de las mejores actuaciones que vimos en el main stage durante todo el fin de semana. Recordar el gran momento en que Tomorrowland enmudeció durante 10 segundos por petición del artista holandés, para recordar el accidente de avión donde fallecieron más de un centenar de paisanos suyos, seguido de This Is What It Feels Like con la cual hizo que saltara alguna que otra lágrima, un gran recuerdo para nuestra memoria. Enorme! Durante todo el día también tuvimos tiempo para inspeccionar el festival, que pasada! Parecía que nunca se acababa, una mezcla de color, naturaleza, gente, magia y sus 12 escenarios por donde iban pasando artistas a lo largo de cada jornada. Este mismo día también tuvimos el placer de escuchar a Loco Dice y Carl Cox, dos maestros del mundo del techno que demostraron en el Opera stage de lo que son capaces, increíbles las casi 3h que estuvimos allí.

El segundo día en el festival, sábado 19, fué un poco distinto. Nosotros nos quedamos atrapados por la esencia de felicidad del Main stage, de allí casi no nos movimos en todo el día, viendo pasar artistas como Afrojack, Netsky, Alesso, Hardwell y Tiësto. Destacar en este sentido el poderío que demostró el belga Boris Daenen (Netsky), el arte del drum & bass en estado puro con el que no nos dejó descansar en ningún momento. Hardwell, Tiesto, Alesso y Afrojack estuvieron a la altura de lo que es el festival, aprovechando cada uno de los efectos que tenía el main stage, y también destacar el b2b que se marcaron Tiesto y Hardwell para cerrar el día en el Main stage, destacar nuestro momento de locura cuando sonó el Adagio for Strings, un auténtico himno dentro del mundo del trance. Fuera del main destacar la destreza de la británica Maya Jane Coles, una muy buena actuación en la carpa Cocoon a base de deep-house y techno, que decir de Jeff Mills, el de Detroit nunca falla y volvió a estar a la altura de la ocasión con sus ritmos duros y frenéticos, y finalmente, dentro de la escena drum & bass destacar las actuaciones de Sub Focus y Goldie.

Llegaba el último día, domingo 20. Teníamos muchas cosas que hacer a lo largo de esa jornada. Entramos muy pronto lo que nos permitió ver gran cantidad de artistas. En primer lugar nos fuimos a la fiesta de Bakermat & Friends dónde Cleavage y Nico Push nos deleitaron con sesiones cargadas de deep y tech-house, muy apetecibles a esa hora del día. Por la tarde, en la carpa Minus, el español Paco Osuna deleitó al público a base de techno-minimal y Nicky Romero y Steve Angello ofrecieron sets llenos de divertimento en el escenario principal. Pero nosotros teníamos toda la ilusión puesta en el Opera stage, a diferencia de la multitud que se dirigía a ver a David Guetta al Main stage, nosotros nos dirigimos al Opera para ver los lives de Vitalic y Paul Kalkbrenner. La palabra es: increíble. El francés hizo un live que poco se parecía a los últimos que habíamos escuchado de él, sin muchos efectos però con un recital de electro y techno bestial, y el alemán, nos faltarían palabras para describir cada una de las actuaciones del señor Kalkbrenner, pero estuvo colosal, es posible que las clasifiquemos como 2 de las 3 mejores actuaciones del festival. Y finalmente, aunque Dave Clarke estaba pinchando un techno excelente, decidimos movernos al escenario principal para ver las últimas actuaciones de la noche. Media hora de Steve Aoki y media hora de 3 are Legend (a los que se les unieron W&W y Martin Garrix) donde el EDM y el show de fuegos artificiales y luces fueron los artistas principales del closing del décimo aniversario del festival.

Un fin de semana dónde se ha cumplido uno de nuestros sueños, un fin de semana donde hemos conocido gente increíble y un fin de semana que perdurará en nuestra memoria. Muchas gracias a toda la gente que ha formado parte de esta aventura. Nos pasaríamos días hablando, pero Tomorrowland ya lo hemos dejado atrás y la edición del 2015 ya está marcada en el calendario.

“This is your Life, make every Second legendary”.

*******************************************************************************************************

Després d'un mes de merescut descans, toca descriure, no sabem si en moltes o poques paraules, el que vam viure a terres belgues a mitjans de juliol. Havíem aconseguit un somni, feia molt de temps que volíem formar part del món de Tomorrowland, i aquesta vegada ho havíem conseguit, i encara amb més il·lusió quan es tractava del seu 10 aniversari. Ja havia arribat a casa la clau que obria la porta a la felicitat, una clau que obria un petit cofre ple de sorpreses i que contenia la polsera que ens donava accés al planeta dels somnis.

Primer començarem parlant de l'organització, a la qual li podríem donar un excel·lent en la seva qualificació final. El Dreamville, el lloc on estaven situades les zones de descans, era un lloc molt complet, amb supermercat, llocs de menjar preparat, llocs de beguda, barbacoes, i fins i tot una perruqueria! D'altra banda, i això és quelcom que haurien d'aprendre tots els festivals espanyols, la neteja, constant durant tots els dies del festival, tant dins de banys com per les zones de relax. I ja que hem introduït una mica el Dreamville, parlar del The Gathering, dijous 17, la festa de benvinguda per als residents del lloc. No hi havia un line-up carregat de grans noms, només Dimitri Vegas & Like Mike, però a partir d'aquell moment, la nostra imaginació va volar, una festa de benvinguda amb gairebé 30.000 assistents, les ganes de festa i la diversió de la multitud, juntament amb un escenari gegant i ple de llums i decoració per tot arreu... que passaria l'endemà quan estiguéssim dins del festival amb aproximadament 180.000 persones?

Finalment ja era divendres 18, i vam posar-nos en marxa per anar cap a la porta d'accés del Tomorrowland, sí, del Tomorrowland (ho escribim dues vegades perquè encara no ens podem creure el que vam viure). Vam entrar amb tots els sentits activats, i després de caminar uns metres ens vam trobar amb el majestuós Main stage, colossal, semblava una màquina del temps que captivava a qualsevol persona que passava per allà davant. Durant el divendres vam tenir el plaer de veure damunt d'aquell escenari a les australianes Nervo, que ens van fer gaudir dels seus millors tracks sota un Sol abrasador;  Skrillex, amb el seu repertori de dubstep, trap i drum&bass ens va reduir les energies a la meitat, i finalment, Armin Van Buuren, que per nosaltres, va ser una de les millors actuacions que vam viure en aquell escenari principal durant tot el cap de setmana. Volem recordar el gran moment en què Tomorrowland va guardar 10 segons de silenci per petició de l'artista holandès, per rendir homenatge als seus compatriotes que viatjaven en l'avió accidentat aquella mateixa setmana, i tot seguit va sonar This Is What It Feels Like, amb el que va fer que se'ns caiguès alguna llagrima... un gran record per la nostra memòria. Durant tot el dia també vam tenir temps per anar a donar un cop d'ull pel festival, i quina passada! Semblava que mai acabava, una mescla de color, natura, gent, màgia i 12 escenaris per on anaven circulant grans artistes al llarg de tota la jornada. Aquell mateix divendres també vam poder escoltar a Loco Dice i Carl Cox, dos mestres del món del techno que van demostrar a l'Opera stage del que són capaços, increïbles les gairebé 3 hores que vam estar allà.



El segon dia de festival, dissabte 19, va ser una mica diferent del primer. Gairebé no ens vam moure del Main stage captivats per l'ambient que s'hi respirava, veient passar artistes com Afrojack, Netsky, Alesso, Hardwell i Tiësto. Destacar el repertori i l'energia que va demostrar el belga Boris Daenen (Netsky), l'art del drum&bass en estat pur amb el qual gairebé no vam poder ni respirar en cap moment. Hardwell, Tiesto, Alesso i Afrojack van estar a l'altura del que s'esperava d'ells en aquest festival, aprofitant cadascun dels efectes que produïa el main stage, i també volem destacar el b2b que va fer Tiesto i Hardwell per tancar el dia al Main stage, amb un moment de bogeria desenfrenada quan va sonar Adagio for Strings, un autèntic himne dins del món del trance. Fora del main, destacar l'habilitat de la britànica Maya Jane Coles, una molt bona actuació a la carpa Cocoon a base de deep-house i techno, i que podem dir de Jeff Mills, el de Detroit mai falla i va tornar a estar a l'altura de les circumstàncies, amb els seus ritmes contundents i frenètics, i finalment, dins de l'escena drum&bass, destacar les actuacions de Sub Focus i Goldie.

I ja teníem damunt el darrer dia, diumenge 20. Volíem fer moltes coses al llarg de la jornada, així que vam entrar molt d'hora per poder veure una major quantitat d'artistes. Primerament vam dirigir-nos cap a la festa de Bakermat & Friends, on Cleavage i Nico Push ens van deleitar amb sessions carregades de deep i tech-house, molt adequats a aquella hora del dia. A la tarda, a la carpa Minus, l'espanyol Paco Osuna va deixar al públic bocabadat a base de techno i minimal, i Nicky Romero i Steve Angello van oferir-nos sets plens de diversió a l'escenari principal. Però nosaltres teníem tota la il·lusió posada a l'Opera stage, a diferència de la multitud que es dirigia a veure a David Guetta al Main stage, nosaltres vam anar a gaudir dels lives de Vitalic i Paul Kalkbrenner. La paraula és: increïble. El francès va fer un live que poc s'assemblava als darrers que havíem pogut veure d'ell mateix, sense masses efectes però amb un recital d'electro i techno bestial, i l'alemany, ens faltarien paraules per descriure totes i cadascuna de les actuacions del mestre Kalkbrenner, però en resum, va estar colossal, és possible que les classifiquem com 2 de les tres millors actuacions del festival. I finalment, tot i que Dave Clarke estava punxant un techno excel·lent, vam decidir anar a l'escenari principal per veure les darreres actuacions de la nit. Mitja hora de Steve Aoki i mitja més 3 are Legend (als quals es van unir W&W i Martin Garrix) on l'EDM, el show de focs artificials i el joc de llums van ser els artistes principals del closing del desè aniversari del festival.

Un cap de setmana on s'ha fet realitat un dels nostres somnis, un cap de setmana on hem conegut gent increïble i, sobretot, un cap de setmana que perdurarà a la nostra memòria. Moltes gràcies a tota la gent que ha format part d'aquesta aventura. Ens passaríem dies parlant, però ja hem deixat Tomorrowland enrere i l'edició de 2015 ja està marcada al calendari.

“This is your Life, make every Second legendary”.