Review: I Love Techno '14

Saturday 8th of November, we arrived at the city of Ghent in order to go, for second time, to the I Love Techno festival, which is one of the most famous techno festivals in Europe. The city was plenty of electronic music lovers and plenty of energy. The localization of the festival was the same as the year before and the logo of the festival could be seen from far away, so we arrived there easily.

We were expectants for listening to a lot of performances, but first, we lost a lot of time in the entrance because of the police control which, in our opinion, was exaggerated and because this edition has assembled between 5000-10000 more than last year. So we couldn’t see the first performance we wish, Clean Bandit. We finally entered and we went directly to the blue room (the structure of the festival was explained some days ago) because Underworld would start the show in 10 minutes. The British group performed a live plenty of energy and colours (we think that they don’t let down any follower in their concerts), being their closing one of the best moments of the festival with the Born Slippy track with which the room got crazy. After that we tried to enter to red room for enjoying the Djset of Vitalic but the entrance was crowded and we preferred to move to the yellow room for listening to some electro sounds with Daniel Avery b2b Erol Alkan. In the same room we had the most expected performance of the night, Brodinski and Gesaffelstein, but we could only listen to them 15 min of that enormous b2b because the room was so full. 

Our desire was to enjoy the live set of Paul Kalkbrenner and we moved to the blue room where Jamie Jones was delighting the public with his characterized deep-tech-house with which he has obtained a great reputation in Ibiza this year. The lights were closed and the room in silence, and then, the room filled up with a lot of colours while Aaron track was starting to sound. Paul Kalkbrenner had started the show and we activated all the senses. There is no description of the feelings in that 1.15h because every track of him contains a small piece in the history of our friendship, one advice, you should live one performance of the German Dj, at least, one time in your life. After that awesome performance, Loco Dice started his set with an incredible opening, but we preferred to rest some minutes before returning to the yellow room. The closing set of our festival was directed by two genius, Audion and Tiga performed, not the most sensed live that but the most technical and energetic set we heard that night. There were 2 more hours of festival, but our batteries were dead and we had a long journey to go home. 

We don’t know if we will come back, but it is a festival that we fully recommend. Thanks to all the people we met and thanks to all artists that offered us magical moments.

**************************************************************************************************

Sábado 8 de noviembre, llegábamos a la ciudad de Gante para acudir, por segunda vez, al festival I Love Techno, uno de los festivales de techno más reconocidos en Europa. La ciudad estaba llena de amantes de la música electrónica y también, llena de energía. La localización del festival era la misma que el año anterior, y el logotipo de la entrada se podía vislumbrar desde muy lejos, con lo que llegamos facilmente hasta su ubicación.

Estábamos deseosos de escuchar un montón de actuaciones, pero perdimos mucho tiempo en la entrada debido a un control policial un poco exagerado, y quizás también porqué este año el numero de asistentes se había incrementado entre 5.000 y 10.000 personas. Ese tiempo perdido nos impidió disfrutar de la actuación de Clean Bandit. Finalmente entramos y decidimos ir directamente a la blue room (la estructura del festival la explicamos en un post anterior) porqué la actuación de Underworld empezaba en 10 minutos. El grupo británico hizo un concierto lleno de energía y colores (pensamos que es de esos grupos que nunca decepciona a sus seguidores), siendo su cierre uno de los mejores momentos del festival con su Born Slippy con el cual enloqueció todo el público asistente. Después de esta actuación intentamos entrar en la red room para disfrutar del set de Vitalic pero la entrada estaba completamente llena y preferimos trasladarnos a la yellow room para escuchar un poco de electro a cargo de Daniel Avery b2b Erol Alkan. En la misma sala teníamos una de las actuaciones más esperadas de la noche, Brodinski b2b Gesaffelstein, pero sólo pudimos escuchar 15 minutos de su enorme b2b debido a que la sala se llenó demasiado.

Otro deseo era escuchar el live de Paul Kalkbrenner y nos movimos a la blue room donde Jamie Jones estaba deleitando al público con su característico deep-tech-house con el que ha obtenido una gran reputación en Ibiza este año. Las luces estaban cerradas y la sala en silencio, y de repente, todo se llenó de colores mientras empezaba a sonar Aaron. Paul Kalkbrenner había empezado su show y nosotros activamos todos los sentidos. No hay descripción ninguna de los sentimientos que se producen en esa 1.15h porque cada canción de este artista contiene una pequeña pieza en la historia de nuestra amistad, un consejo, disfrutad al menos una vez en la vida de una actuación del dj alemán. Después de la magnífico live vivido, Loco Dice empezaba su set con un increíble opening, pero decidimos ir a descansar unos minutos antes de volver a la yellow room. El closing set de “nuestro” festival estuvo dirigido por dos genios, Audion y Tiga realizaron, no el live más sentido (a nivel de sentimientos) pero el más técnico y energético de los que habíamos oído esa noche. Aún quedaban dos horas de festival, pero nuestras baterías se habían agotado y aún nos quedaba un largo viaje de vuelta a casa. 

No sabemos si vamos a volver, pero es un festival que recomendamos completamente. Gracias a toda la gente que nos acompañó y gracias a todos los artistas que nos proporcionaron momentos mágicos.

**************************************************************************************************

Dissabte 8 de novembre, arribàvem a la ciutat de Gant per acudir, per segona vegada, al festival I Love Techno, un dels festivals de techno més reconeguts a Europa. La ciutat estava plena d'amants de la música electrònica i també, plena d'energia. La localització de l'esdeveniment era la mateixa que l'any anterior, i el logo es podia veure des de molt lluny, cosa que ens va facilitar l'arribada al recinte.

Estàvem desitjosos d'escoltar un munt d'actuacions, però primer, vam perdre molt temps en l'entrada degut a un control policial una mica exagerat, i potser també, perquè aquest any havien acudit 5000 o 10000 persones més que l’any anterior. Aquest temps perdut ens va allunyar de l'actuació de Clean Bandit. Finalment vàrem entrar i vam decidir anar directament a la blue room (l'estructura del festival la vam explicar en un post anterior) perquè l'actuació de Underworld començava en 10 minuts. El grup britànic va fer un concert ple d'energia i colors (pensem que és d'aquests grups que mai decepciona als seus seguidors), sent el seu tancament un dels millors moments del festival amb el seu Born Slippy que va fer embogir tot el públic assistent. Després d'aquesta actuació intentàrem entrar a la red room per gaudir del set de Vitalic però l'entrada estava completament plena i vam preferir traslladar-nos a la yellow room per escoltar una mica d’electro a càrrec de Daniel Avery b2b Erol Alkan. A la mateixa sala teníem una de les actuacions més esperades de la nit, Brodinski b2b Gesaffelstein, però només vam poder escoltar 15 minuts del seu enorme b2b degut a que la sala es va omplir massa.

Un altre desig era escoltar el live de Paul Kalkbrenner i ens vam moure a la blue room on Jamie Jones estava delectant al públic amb el seu característic deep-tech-house, amb el qual ha obtingut una gran reputació a Eivissa aquest any. Les llums estaven tancades i la sala en silenci, i de sobte, tot es va omplir de colors mentre començava a sonar Aaron. Paul Kalkbrenner havia començat el seu show i nosaltres activàvem tots els sentits. No hi ha una possible descripció dels sentiments que es van produir en aquesta 1.15h perquè cada cançó d'aquest artista conté una petita peça en la història de la nostra amistat, un consell, gaudiu almenys una vegada en la vida d'una actuació del dj alemany. Després del magnífic live viscut, Loco Dice començava el seu set amb un increïble opening, però vam decidir anar a descansar uns minuts abans de tornar a la yellow room. El closing set del “nostre” festival va estar dirigit per dos genis, Audion i Tiga que van realitzar, no el live més sentit (a nivell de sentiments) però el més tècnic i energètic dels quals havíem sentit aquella nit. Encara quedaven dues hores de festival, però les nostres bateries s'havien esgotat i encara ens quedava un llarg viatge de tornada a casa.

No sabem si tornarem, però és un festival que recomanem completament. Gràcies a tota la gent que ens va acompanyar i gràcies a tots els artistes que ens van proporcionar moments màgics.

Sónar 2014: Saturday 14th

The last day of the festival arrived. We knew the number of hours that we had during all day and the hours we had spent the days before, so we decided to arrive at Sónar at 4pm. We spent so many hours looking to the sky and asking ourselves when the weather would change because there were dark clouds coming from the Mediterranean Sea.

We entered to the festival, so we completed the tricolour Sónar bracelets of the Sonar Full Pass (that thing needs a change, only one bracelet is needed for all festival). When we arrived at SonarVillage we had the pleasure of listening to the South Africans Spoek Mathambo, they were emitting a so good positive energy to the public due to the continuous changes of musical styles.

Our desire was to see the live of Kid Koala at that stage, but we had enough time for going to Despacio. The atmosphere created by Dewaele brothers and James Murphy was authentic, like a disco of the 80’s with the artists playing vinyls in a second scene without interacting with the public. But the temperature and the crowd of the room caused our exit to outdoors. 5.30pm arrived and the live of Kid Koala at SonarVillage started. On one hand we have to recognise that he is a master of the scratch style, on the other hand we think that he was suffering the heat inside that koala costume. He controlled the plates all the moments, there were continuous changes of rhythms, he interacted so much with the public, so, all of that caused a huge excitation to the participants. The SonarVillage was full of happiness.

After the live of the canadian, we went to the SonarHall where Audion was acting. We had so much expectation about the American Dj. When we arrived it seemed to go perfectly, with the mixture of a great techno and an incredible lights show. But immediately, we realized that the sound of the room was emitting strange interferences, so we decided to return to the main stage. There was mixing DJ2D2, a great artist playing with only a two channel Traktor that was offering a delicious tech-house. At that hour it was welcomed that kind of music, so the set happened so quickly without realising about the time.

Finally, before going to recover energies, we went to SonarDôme to see the live of TOKiMONSTA. First, she mixed a calm dubstep, but she changed so quickly to rhythms with strength and velocity, transforming the room into an authentic party.

We went to recover energies, and as always, we couldn’t see the artists of the closing of Sonar by Day, and the artists of the opening of Sonar by Night. We arrived at Sonar by Night at 1am, so we could see the alter ego of Audion, Matthew Dear, at SonarClub. The American artist showed his darkest face with an interesting mix of techno and tech-deep. The 2am arrived, and the main stage was being filled by the 15 artists that take part of Rudimental. The group of UK turned the room into a big party where all their best tracks sounded. But the sound of the stage was not precise and their live was so poor in comparison with our expectations. In addition, the experience was so nice.

After that concert, we moved to SonarLab where Daphni b2b James Holden were acting. It was an authentic surprise for our senses. It sounded all the music genres characteristics of both artists being mixed perfectly. We didn’t stay till the final because we had in our mind the three artists that would play at SonarPub: Brodinski, Boys Noize and Tiga. First, the French Dj offered a good set plenty of techno, electro, a little flash of acid, and his characteristic hip-hop sounds. Around 4am, Alex Ridha appeared on the stage, and with that one, it was the third time of the season that we saw the German artist. He didn’t let down, moreover, it was epic (we were dancing part of the set over an intense storm). There was a sentence that defined the set: “Don’t let me to lose a performance of Boys Noize never again!”. Finally, with the rain as mate, Tiga arrived on the stage to offer the closing set of Sonar 2014. It was awesome, the Canadian Dj was at the cutting edge of the event playing a set plenty of electro, house and techno, and he showed to the participants why he has been in the electronic music scene around 20 years. 

So much thanks Sonar 2014! See you at Sonar 2015! 

****************************************************************************************************************

Llegaba el último día del festival barcelonés. Como sabíamos cuantas horas teníamos por delante y las que habíamos dejado atràs, decidimos acudir al Sónar by Day sobre las 4pm. Llevábamos horas mirando al cielo preguntándonos hasta cuándo aguantaría el Sol y se aposentarían las nubes que llegaban des del Mediterráneo.

Entramos al festival, completando así el tricolor de pulseras Sónar que tenían los abonados de fin de semana (a nuestro punto de vista este punto necesita un cambio, una sola pulsera para el año que viene). Al llegar al SonarVillage tuvimos el placer de escuchar a los sudafricanos Spoek Mathambo, los cuales desprendían una energía muy positiva al público con sus cambios continuos de estilos musicales. Estábamos deseosos por ver a Kid Koala en el SonarVillage, pero como aun teníamos tiempo, decidimos ir a echarle un vistazo a Despacio. El ambiente creado por los hermanos Dewaele y James Murphy era auténtico, como si se tratara de una discoteca de los 80’s a ritmo de vinilos y con los artistas en un segundo plano. Pero el calor de la sala y la aglomeración de gente propició nuestra salida.

Llegaron las 5.30pm y con eso el inicio de la actuación de Kid Koala. Por una parte hay que reconocer que es un maestro del scratch, por otra parte hay que decir que el tío debía estar pasando un calor increíble dentro de ese disfraz de koala. Controló los tres platos en todo momento y provocaba cambios de ritmo constantes, eso se notó en el público, con el cual tuvo contacto durante todo el live, en parte gracias a sus tres azafatas. El SonarVillage era pura alegría!

Al finalizar la actuación del canadiense, nos dirigimos al SonarHall dónde estaba actuando Audion. Teníamos muchas esperanzas puestas en el Dj americano y su live. Al llegar todo parecía ir a la perfección, una mezcla de gran techno con un show de luces espectacular. Pero en poco tiempo nos dimos cuenta que el sonido del SonarHall no estaba al nivel que estaba mostrando el artista, así que decidimos volvernos al SonarVillage. Allí nos esperaba DJ2D2, un gran artista que estaba ofreciendo un repertorio de delicioso tech-house. A esa hora era de agradecer una música electrónica de ese calibre y únicamente con una Traktor de 2 canales! La hora de set pasó sin que nos diéramos cuenta.

Finalmente, antes de irnos a reponer fuerzas, nos movimos al SonarDôme para ver el live de TOKiMONSTA. El inicio fue de lo más tranquilo con un dubstep bastante light, cosa que no tardó en cambiar. Los ritmos empezaron a coger fuerza y rapidez, convirtiendo así el SonarDôme en una auténtica fiesta.

Tocaba reponer fuerzas y como siempre se escapaban algunos artistas del closing de día y del opening de noche. Llegamos al Sonar by Night sobre la 1am con lo cual aun pudimos ver la otra cara de Audion, Matthew Dear. El artista estadounidense mostró su lado más oscuro por así decirlo, con una mezcla de techno y tech-deep muy interesante.

Llegaron las 2am y el escenario del SonarPub se empezaba a llenar con los 15 artistas que componían un cabeza de cartel como es Rudimental. El grupo londinense hizo de la sala una auténtica fiesta donde no faltaron ninguno de sus mejores temas. Hubo poca precisión en el sonido del main stage y fue un live del cual, personalmente, esperábamos un poco más, aunque sin duda fue una experiencia única.

Al finalizar el concierto nos movimos al SonarLab donde actuaba Daphni b2b James Holden. Una auténtica sorpresa para nuestros oídos. Hubo tiempo para todos los estilos musicales característicos de los dos artistas, los cuales los mezclaron a la perfección.

No vimos acabar el dúo porque teníamos en nuestra mente los tres artistas que actuaban en el SonarPub: Brodinski, Boys Noize y Tiga. En primer lugar, el francés ofreció un set cargado de techno, electro y algún destello de acid, siempre con sus trazas habituales de hip-hop. Cerca de las 4am llegaba al escenario Alex Ridha, y con esta, la tercera vez que veíamos al artista alemán este año. No defraudó, más bien, fue épico (bailando durante gran parte del set bajo la intensa tormenta que caía en la ciudad condal). La frase que resume el set: “Nunca más dejes que me pierda una sesión de Boys Noize”. Finalmente, y aun con la lluvia como compañera, llegaba Tiga para ofrecer el closing del Sonar 2014. Fue fantástico, el canadiense estuvo a la altura del evento a base de electro, house y algún que otro destello de techno, y mostró a los asistentes porque lleva más de 20 años en la escena electrónica.

Gracias Sónar 2014! Nos vemos en el 2015!

****************************************************************************************************************

Ja teníem aquí el darrer dia del festival, i com ja havíem estudiat les hores que ens quedaven per davant, així que vam arribar al Sónar by Day sobre les 4pm. Portàvem vàries hores mirant al cel i preguntant-nos fins quan ens respectaria el Sol i ens cauria un bon xàfec...

Va, entrar al festival, completant d'aquesta manera les tres polseres de tres colors diferents del Sónar que teníem els abonats de tot el cap de setmana (creiem que aquest aspecte s'ha de millorar, amb una sola polsera que duri tot el cap de setmana hauria de ser suficient). En arribar al SonarVillage, vam tenir el plaer d'escoltar als africans Spoek Mathambo, els quals desprenien una energia molt positiva al públic amb els seus canvis d'estil continus. Estàvem desitjant poder veure a Kid Koala al SonarVillage, però com encara teníem temps, vam optar per anar a fer un cop d'ull al Despacio. L'ambient creat per germans Dewaele i per James Murphy era autèntic d'una sala de ball dels 80's, amb la gent ballant a ritme de vinils i amb els artistes en un segón pla. Allà el que importava era el so i la música en si, però la calor era força insuportable i l'aglomeració de gent va generar la nostra sortida.

I ja eren les 5.30pm, i va començar l'actuació de Kid Koala. Per una part, hem de reconèixer que aquest artista és un mestre de l'scratch, i per una altra comentar que el noi devia estar passant una calor infernal dins d'aquella disfressa de koala. Va controlar tres plats en tot moment i generava constants canvis de ritme, amb el que va tenir al públic enganxat i entregat durant tot el seu live, i gràcies a les seves ajudants va estar en contacte amb el seu públic tota l'estona... El SonarVillage era pura alegria!

En acabar l'actuació del canadenc, ens vam dirigir cap al SonarHall, on estava actuant Audion. Teníem moltes esperances posades en aquest Dj americà i el seu live, i quan vam arribar tot semblava anar a la perfecció, amb unes grans mescles de techno i un show lumínic força espectacular. Però en poca estona ens vam adonar que el so de la sala no estava  al nivell que l'artista estava demostrant, així que vam tornar al SonarVillage, on ens esperava DJ2D2, un gran artista que estava oferint un repertori d'un deliciós tech-house, que a aquella hora, era molt d'agraïr! Cal destacar que DJ2D2 va realitzar una actuació molt bona únicament amb una Traktor de 2 canals, un equip força inferior al que ens tenen acostumats a veure els diferents artistes, però tot i això, l'hora de la seva actuació ens va passar per alt sense adonar-nos.

Finalment, abans d'anar a reposar forces, ens vam acostar al SonarDôme per veure el live de TOKiMONSTA. L'inici va ser molt tranquil, amb un dusbtep molt light, però la cosa no va trigar en animar-se, els ritmes van començar a agafar força i dinamisme, i els qüestió de minuts, el SonarDôme en una autèntica festa.

Tocava agafar força per la darrera nit del festival, i com sempre vam perdre'ns alguns artistes del closing del dia i del opening nocturn. Vam arribar al Sonar by Night sobre la 1am, amb lo qual encara vam poder veure l'altra cara d'Audion, Matthew Dear. L'artista nord-americà va mostrar el seu costat més fosc, per dir-ho d'alguna manera, amb una mescla de techno i tech-deep molt interessant.

Ja eren les 2am, i l'escenari del SonarPub es començava a omplir amb l'aparició dels 15 artistes que formaven el cap de cartell més desitjat pel públic: Rudimental. El grup de Londres va fer de la sala una autèntica festa, on no va faltar cap dels seus millors temes. Per esmentar algun aspecte no tant positiu, cal remarcar que el so del main stage no era dels millors del festival, i personalment esperàvem una mica més d'aquesta actuació... tot i que va ser una experiència única!

Un cop acabat el concert, vam anar cap al SonarLab, on actuaven  Daphni b2b James Holden, una autèntica sorpresa per les nostres oídes. Va haver-hi temps per diversos estils musicals que caracteritzen els dos artistes, i el que és millor, van aconseguir fusionar-se a la perfecció.

No vam poder veure acabar la sessió anterior, ja que al nostre cap només estaven els tres artistes que actuaven al SonarPub: Brodinski, Boys Noize i Tiga. En primer lloc, el francés ens va oferir un set carregat de techno, electro i algun toc d'acid molt peculiar, tot barrejat amb les seves bases i sons característiques del hip-hop. Prop de les 4am, arribava a l'escenari Alex Ridha, i amb aquesta, ja era la tercera vegada que el podíem gaudir en un any. I no va fallar, és més, podem considerar-la una actuació èpica que sempre recordarem, ballant sota una intensa pluja més de la meitat del set, on la gent no volia ni amagar-se per poder seguir gaudint d'aquella espectacular actuació. La frase que ens resumeix el set és: “Mai més deixis que em perdi una actuació Boys Noize”. Finalment, i encara amb la pluja acompanyant-nos, va arribar Tiga per oferir el closing d'aquest Sónar 2014. Va ser fantàstic, el canadenc va estar a l'altura del repte que tenia davant a base d'electro, house, i uns quants temes de techno, i va demostrar als assistents perquè aquest artista porta més de 20 anys a la primera línia de l'escena electrònica.

Gràcies Sónar 2014! Ens veiem al 2015!