Road to I Love Techno

After a summer plenty of emotions we would like to announce that we are going to I Love Techno. The Belgian festival will take place at Ghent the 8th of November. There are two main reasons for choosing this festival for closing the festival season. The first one, we went there last year and it was amazing. The second one is an extraordinary line-up that contains most of the best electronic music Djs and groups of today.

First of all, before commenting a little bit the line-up, we want to explain the structure of this techno festival. There are 5 main rooms differentiated by colours and music, black, red, blue, yellow and green, and then, probably it will be the Red Bull room. The black room will harbor the most underground electronic music, being Pfirter, who is the biggest representation of South America, and Paula Temple, who is going to ILT to present the special HYBRID AV show, the most well-known artists. The red and blue room will be characterized by the purest techno music, from Paul Kalkbrenner to Jeff Mills or from Jamie Jones to Dave Clarke. We don’t know if it is important to mention something about the lineup of these two rooms because we think that all people know the artists that will play there and the shows they can offer. Be patient when you try to enter to these rooms because the crowd of the entrances. 

The green room will take place the performances of Klangkarussell or Clean Bandit with more melodic sounds, because the genres of this room will be house, pop, tech-house or deep sounds. Finally, the most impressive room. The yellow room will harbor b2b performances all night plus the performance of Boys Noize who has organized this room, and we suppose that the sounds will be characterized by electro and acid genres . After Sonar 2012, a lot of people would like to listen to the b2b of Brodinski and Gesaffelstein, it can be one of the best moments of this ILT edition. On the other hand, the b2b of Audion and Tiga has generated a lot of expectations because their performances at Sonar this year. And, then, the set of Boys Noize, we think it doesn’t need any explanations because it will be the 5th time this year we see a set of the German producer.

So, we are expecting the 8th of November to live all these awesome performances. You have some days to decide to go there because ILT 2014 will be amazing!

*******************************************************************************************************

Després d’un estiu ple d’emocions, volem anunciar que ens en anem a l’I Love Techno. El festival belga tindrà lloc a la ciutat de Gante el 8 de novembre. Hi ha dues raons per les quals hem escollit aquest per tancar la temporada de festivals. En primer lloc, hi vam anar l’any passat i va ser una gran experiència. En segon lloc, l’extraordinari cartell on hi apareixen la majoria dels millors artistes de música electrònica del moment.

En primer lloc, abans de comentar el cartell, ens agradaria explicar l’estructura d’aquest festival de techno. Hi ha 5 sales principals diferenciades per colors i música, negre, vermell, blau, groc i verd, i probablement la sala Red Bull. La sala negra albergarà la música electrònica més underground, amb Pfirter com a màxim exponent d’aquesta escena a Sud Amèrica, i Paula Temple, la qual acudeix al ILT per presentar un show especial HYBRID AV, com els artistes més coneguts. Les sales vermella i blava estaran caracteritzades pels sons techno més purs, des de Paul Kalkbrenner  a Jeff Mills o des de Jamie Jones a Dave Clarke. No sabem si és important fer algun comentari sobre els artistes d’aquestes dues sales perque creiem que la gent els coneix de sobra i saben que els oferiran en les seves actuacions. Tingueu paciència quan entreu en aquestes sales perque s’hi acostuma a acumular força gent.

La sala verda acollirà les actuacions de Klangkarussell o Clean Bandit, caracteritzades per sons més melòdics, i és que en aquesta sala els gèneres principals seran house, pop, tech-house o deep. Finalment, la sala que ens causa més impressió, la sala groga. Aquesta albergarà actuacions de caràcter b2b tota la nit a més de l’actuació de Boys Noize en solitari, el qual és l’artífex de tenir aquest cartell en aquesta sala. Suposem que la tendència sonora d’aquesta sala serà l’electro i molts tocs àcids. Després del Sónar 2012, molta gent està desitjant tornar a escoltar un b2b entre Brodinski i Gesaffelstein, la qual pot ser una de les millors actuacions d’aquesta edició. A més a més, el b2b entre Audion i Tiga ha generat força expectació després de les magnífiques actuacions a l’edició del Sónar d’aquest any. També mencionar l’actuació de Boys Noize, però creiem que no calen explicacions degut a que serà el cinquè cop aquest any que veiem al productor germànic. 

Així doncs, estem esperant que arribi el 8 de novembre per viure en persona aquestes magnífiques actuacions. Encara teniu alguns dies per decidir-vos i acompanyar-nos perquè l’ILT 2014 serà espectacular!

Review: Monegros Desert festival 20th Anniversary

 After some hours of travelling by car and the big queue we found on the entrance of the parking, finally, we were in the middle of the desert (in the middle of nowhere) suffering the burning sun and going to the entrance of the festival. We started the big rave with one of the important names of the line-up: Carl Cox. He mixed rhythms that didn’t let us to be relaxed at any time and he was so lively, encouraging the people that were filling the stage with the well-known “Oh yes oh yes Monegros!”. Then we had to abandon the set of him because we wanted to enjoy the tech-house of Jamie Jones who was brilliant. His set was a little bit harder than we expected and with rising and danceable rhythms. The people of elRow stage were totally dedicated and the sunset was one of the best moments of the festival.

We returned to the Burn stage, which was plenty of people, for seeing the closing of Dave Clarke who was mixing dark and hard techno sounds. Then, at 23h, Boys Noize appeared on the stage after some years from his last performance at Monegros. He conquered the dance floor with a set that was so similar than the Sónar Festival one, but at any time we felt that it was repetitive or boring. When that set finished, the main stage was divided into 2 parts. On the first one, the organization was building the structure where Skrillex would do his performance. On the other part, Gaiser, from the Minus Records, was mixing a good live with minimal and tech-house, being characteristic of the artist and the record. He didn’t mind the things that were going on the other part of the stage.

We have to talk about Skrillex, and if we have to explain the entire things that we lived there we will need a unique post for the blog. We have been going to that festival for 9 years, we are lovers of the techno scene and we have seen the most important djs of the electronic music scene acting on that stage, but the performance that Skrillex did there was awesome and unique. Nowadays, he is one of the main artists of the EDM and dubstep scene and he demonstrated it on that enormous ship. We agree that his music is a mixture of screeching sounds and vocal loops, but all together seems to be exciting and satisfactory for us. The most orgasmic moment was when Asap Rocky appeared on the stage for performing Wild for the night.

After that, Feed Me should act but the artist didn’t appear on the stage because he cancelled the performance. Recently, he has post on his twitter account that he had never been confirmed for the festival. So, we went to elRow stage for seeing the closing of Paco Osuna and part of the set of Dog Blood (Skrillex b2b Boys Noize). The set didn’t sound as the productions that they have made, there wasn’t acid or chaos of the drops, it seemed that somebody had told them to be a little bit quiet, but we could enjoy that kind of music that the two genius were mixing. Then, the moment most expected of the festival arrived, after 7 years Mistress Barbara returned to the desert. The Queen of the desert had prepared a Special Techno Old School Set, and we danced and danced without taking care that the bass drums were sounding so bad. The stage became a big party and was filled by the happiness of the participants.

For mention the last acts, we saw Joseph Capriati who was breaking the Burn Open Air with hard house while the sun was appearing behind us. Then Chris Liebing offered to the people the hard sounds that they needed at that hour, and finally, Ben Sims. He offered a special closing set that was plenty of the main hits that had sounded in Monegros the last 10 years.

It is true that we left the festival with a strange sensation, we had enjoyed the night a lot, but we knew the festival had bet on the multitude that wanted to see Skrillex, Aoki or elRow scene. We think that we must be ready for seeing a big change on the biggest rave of the desert.

****************************************************************************************************************

Después de varias horas de viaje dentro del coche y de una cola que parecía interminable, por fin estábamos en medio del desierto, dirigiéndonos bajo un Sol abrasador a la entrada para poder comenzar la fiesta con uno de los primeros cabezas de cartel que fueron anunciados: Carl Cox. En su línea, muy animado, con ritmazos que no permitían bajar los brazos en ningún momento, y animando a la gente del desierto con su ya más que conocido “Oh yes oh yes Monegros!”, pero nosotros tuvimos que abandonarlo para poder disfrutar del británico Jamie Jones, con su tech-house algo más duro de lo que podemos estar acostumbrados para este estilo musical. Fue brillante, la sesión llevo en todo momento un ritmo ascendente y muy muy bailable, la gente del escenario de elRow stage estaba totalmente entregada y la puesta de sol con ese escenario fue uno de los mejores momentos de la noche.

Y regresamos al Burn stage, o escenario principal, para terminar de ver al maestro del techno oscuro Dave Clarke, duro, contundente y con la pista a rebosar de gente. Acto seguido, a las 23:00, volvimos a ver sobre el escenario principal de Monegros a Boys Noize, varios años después de su última aparición, y puso la pista del revés con una sesión muy parecida a la de Sónar Barcelona, pero que en ningún momento se nos pudo hacer repetitiva o pesada. Terminó, y el escenario principal se dividió en dos, dejando a un lado a Gaiser del sello Minus mientras montaban el artefacto donde actuaría Skrillex, però a Gaiser no le debió importar mucho, ya que su actuación fue genial, sonidos característicos de Minus y del propio artista, un minimal con aires tech-house.

Nos toca hablar de Skrillex, y si tuviéramos que explicar lo que allí vivimos, necesitaríamos un post en el blog únicamente para ello. Llevamos 9 años seguidos asistiendo a este festival, somos amantes del techno incondicionalmente y hemos visto a lo mejor del mundo de la electrónica actuar sobre el escenario principal del desierto, pero lo que hizo Skrillex allí está a la altura de muy pocas actuaciones. Bestial, colosal, enorme, es el gigante del EDM y el dubstep en estos momento y demostró porqué a los mandos de su nave espacial. Podemos estar de acuerdo en que su música se basa en sonidos chirriantes y en loops de vocales que va lanzando a discreción, pero todo junto es adrenalínico y el resultado, al menos para nosotros, fue muy satisfactorio, llegando a rozar el orgasmo cuando Asap Rocky se subió al escenario para interpretar Wild for the night.

Acto seguido le tocaba a Feed Me, pero el artista no apareció por una cancelación de última hora, aunque recientemente hemos podido leer en su twitter que él nunca había estado confirmado para ese festival. Así que nos dirigimos de nuevo a elRow stage para ver el final de Paco Osuna y un buen rato del set de Dog Blood (Skrillex b2b Boys Noize). No sonaba igual que en sus producciones de estudio, no había tanto acid ni tanto descontrol en el drop, parecía que alguien les había dicho “chicos, no lo rompáis todo” y ellos le hicieron caso. Pero aún así, disfrutamos de la música y bailamos al ritmo de las cuatro manos de los dos genios. Y llegó el momento de uno de los reencuentros que más estábamos esperando: 7 años después, Mistress Barbara volvía a reinar en el desierto con un Special Techno Old School Set. Y bailamos y seguimos bailando sin importarnos que el bombo sonara fatal, o que se le notaran un par de caballitos mezclando pistas, da igual, la alegría que allí se podía palpar no la habíamos encontrado por ninguna otra parte del festival.

Ya para las últimas actuaciones, vimos a Joseph Capriati reventar el Burn Open Air con un house muy duro mientras el Sol ya se asomaba por nuestras espaldas, y para acabar de acompañarnos hasta el lecho de muerte, allí estaba Chris Liebing, incombustible, sabía que la gente a esas horas necesitaba bombo y ritmazos y se lo dio, hasta que llegó Ben Sims para sustituirlo con un set repleto de TEMAZOS que habían sonado en el desierto a lo largo de los 10 últimos años.

Cierto es que nos fuimos de allí con una sensación un poco extraña, habíamos disfrutado al máximo de la noche, es cierto, pero este año el desierto se había vendido un poco a las masas que acompañan a Skrillex, a Aoki, y al movimiento de elRow, así que podríamos ir preparándonos para un cambio progresivo en lo que hasta ahora ha sido la mayor rave del desierto.

****************************************************************************************************************

Després de diverses hores de viatges tancats al cotxe, i d'una cua que semblava no acabar mai, per fi ens trobàvem enmig del desert, caminant sota un Sol abrasador cap a l'entrada del festival per començar a gaudir amb un dels primers caps de cartell que van ser anunciats per l'organització: Carl Cox. Actuació en la seva línia, molt animat, molt feliç, amb ritmes molt ballables que no et deixaven descansar ni un instant, i animant constantment a la gent del desert amb el seu conegudíssim “Oh yes oh yes Monegros!”, però nosaltres vam haver d'abandonar-lo per poder veure al britànic Jamie Jones, amb el seu tech-house sovint més dur del que podem estar acostumats per aquest tipus d'estil musical. Va ser brillant, la sessió va portar en tot moment un ritme ascendent i molt molt ballable, i la gent que estava a l'escenari de elRow stage estava totalment entregada, i la posta de Sol amb aquell decorat va ser un dels moments màgics de la nit.

I de tornada cap al Burn stage, l'escenari principal, per acabar de veure al mestre de techno més fosc, Dave Clarke, dur, contundent i amb la pista plena de gent. Tot seguit, a les 23:00, vam tornar a veure damunt de l'escenari principal de Monegros a Boys Noize, diversos anys després de la seva darrera actuació al desert, i va posar la pista del revés amb una sessió que recordava vagament a la de Sónar Barcelona, però que en cap moment se'ns va fer repetitiva o pesada. Va cabar i l'escenari principal es va haver de dividir en dues parts: la primera per muntar l'artefacte damunt del qual actuaria Skrillex, i la segona part de l'escenari acollia la sessió de Gaiser del segell Minus, però a Gaiser no va semblar afectar-lo massa ja que la seva actuació va ser genial, amb els sons característics del minimal i de Minus més concretament, i amb uns quants aires de tech-house.

Ara ens toca parlar d'Skrillex, i si haguéssim d'explicar el que allí vam viure, necessitaríem un post sencer en aquest blog només per fer-ho. Fa 9 anys consecutius que asistim al festival, som amants incondicionals del techno i damunt de l'escenari principal del desert hem vist als millors artístes de l'electrònica internacional, però el que va fer Skrillex allà està a l'altura de les millors actuacions que s'hi han vist. Genial, bestial, molt gran, és el gegant de l'EDM i el dubstep i va demostrar perquè mentre comandava la seva nau espacial. Podem estar d'acord en què la seva música es basa en sons possiblement desagradables a oïdes dels més puristes, i en loops de vocals que va llençant a discreció, sense deixar acabar els temes, però tot junt és una experiència adrenalínica que va arribar a fregar l'orgasme quan Asap Rocky va pujar-se a l'escenari per interpretar Wild for the night.

Tot seguit li tocava a  Feed Me, però l'artista no va aparèixer per una anulació d'última hora, tot i que recentment hem pogut llegir a la seva pàgina de Twitter que ell mai havia estat confirmat per aquest festival.  Així que de nou vam dirigir-nos cap al elRow stage per veure el final de Paco Osuna i una bona estona del set de Dog Blood (Skrillex b2b Boys Noize). No sonava igual que a les seves produccions d'estudi, no hi havia tant acid ni tant descontrol a l'hora de llençar el drop, semblava com si els haguessin dit que es calmessin una mica, i ells van obeir. Tot i això, vam gaudir de la musica i vam ballar al ritme que marcaven les quatre mans d'aquests dos genis. I per fi el moment somiat de la nit, i és que 7 anys després de la seva última actuació al desert, tornàvem a tenir a la reina Mistress Barbara, i ens havia preparat un Special Techno Old School Set que no ens va deixar indiferents. I vam ballar i ballar sense importar-nos que el bombo sonés malament, o que se li notessin un parell de cavallets mentre mesclava mesclant les pistes, tot això donava igual perquè ella tornava a regnar damunt del desert i l'alegria repartida no la podíem trobar a cap altra banda del festival.

Per anar acabant ja les darreres actuacions, vam veure a Joseph Capriati rebentar el Burn Open Air amb un house molt dur mentre el Sol ja treia el cap per les nostres esquenes, i per acabar d'arrodonir-ho tot va aparèixer Chris Liebing, incombustible, sabia que la gent necessitava molt de ritme a aquelles hores i ell ho va fer possible a base de bombos contundents, fins que va arribar Ben Sims per substituir-lo amb un set replet de  TEMAZOS que havien sonat al llarg dels darrers 10 anys de festival.

És cert que vam marxar d'alla amb una sensació una mica estranya, havíem gaudit molt de la nit, no ens enganyem, però aquest any el desert s'havia venut una mica a les masses que acompanyen a Skrillex, a Aoki, i al moviment que genera el club de elRow, així que podríem anar esperant un canvi progressiu en la que, fins al moment, havia estat la rave més gran del desert.

Sónar 2014: Saturday 14th

The last day of the festival arrived. We knew the number of hours that we had during all day and the hours we had spent the days before, so we decided to arrive at Sónar at 4pm. We spent so many hours looking to the sky and asking ourselves when the weather would change because there were dark clouds coming from the Mediterranean Sea.

We entered to the festival, so we completed the tricolour Sónar bracelets of the Sonar Full Pass (that thing needs a change, only one bracelet is needed for all festival). When we arrived at SonarVillage we had the pleasure of listening to the South Africans Spoek Mathambo, they were emitting a so good positive energy to the public due to the continuous changes of musical styles.

Our desire was to see the live of Kid Koala at that stage, but we had enough time for going to Despacio. The atmosphere created by Dewaele brothers and James Murphy was authentic, like a disco of the 80’s with the artists playing vinyls in a second scene without interacting with the public. But the temperature and the crowd of the room caused our exit to outdoors. 5.30pm arrived and the live of Kid Koala at SonarVillage started. On one hand we have to recognise that he is a master of the scratch style, on the other hand we think that he was suffering the heat inside that koala costume. He controlled the plates all the moments, there were continuous changes of rhythms, he interacted so much with the public, so, all of that caused a huge excitation to the participants. The SonarVillage was full of happiness.

After the live of the canadian, we went to the SonarHall where Audion was acting. We had so much expectation about the American Dj. When we arrived it seemed to go perfectly, with the mixture of a great techno and an incredible lights show. But immediately, we realized that the sound of the room was emitting strange interferences, so we decided to return to the main stage. There was mixing DJ2D2, a great artist playing with only a two channel Traktor that was offering a delicious tech-house. At that hour it was welcomed that kind of music, so the set happened so quickly without realising about the time.

Finally, before going to recover energies, we went to SonarDôme to see the live of TOKiMONSTA. First, she mixed a calm dubstep, but she changed so quickly to rhythms with strength and velocity, transforming the room into an authentic party.

We went to recover energies, and as always, we couldn’t see the artists of the closing of Sonar by Day, and the artists of the opening of Sonar by Night. We arrived at Sonar by Night at 1am, so we could see the alter ego of Audion, Matthew Dear, at SonarClub. The American artist showed his darkest face with an interesting mix of techno and tech-deep. The 2am arrived, and the main stage was being filled by the 15 artists that take part of Rudimental. The group of UK turned the room into a big party where all their best tracks sounded. But the sound of the stage was not precise and their live was so poor in comparison with our expectations. In addition, the experience was so nice.

After that concert, we moved to SonarLab where Daphni b2b James Holden were acting. It was an authentic surprise for our senses. It sounded all the music genres characteristics of both artists being mixed perfectly. We didn’t stay till the final because we had in our mind the three artists that would play at SonarPub: Brodinski, Boys Noize and Tiga. First, the French Dj offered a good set plenty of techno, electro, a little flash of acid, and his characteristic hip-hop sounds. Around 4am, Alex Ridha appeared on the stage, and with that one, it was the third time of the season that we saw the German artist. He didn’t let down, moreover, it was epic (we were dancing part of the set over an intense storm). There was a sentence that defined the set: “Don’t let me to lose a performance of Boys Noize never again!”. Finally, with the rain as mate, Tiga arrived on the stage to offer the closing set of Sonar 2014. It was awesome, the Canadian Dj was at the cutting edge of the event playing a set plenty of electro, house and techno, and he showed to the participants why he has been in the electronic music scene around 20 years. 

So much thanks Sonar 2014! See you at Sonar 2015! 

****************************************************************************************************************

Llegaba el último día del festival barcelonés. Como sabíamos cuantas horas teníamos por delante y las que habíamos dejado atràs, decidimos acudir al Sónar by Day sobre las 4pm. Llevábamos horas mirando al cielo preguntándonos hasta cuándo aguantaría el Sol y se aposentarían las nubes que llegaban des del Mediterráneo.

Entramos al festival, completando así el tricolor de pulseras Sónar que tenían los abonados de fin de semana (a nuestro punto de vista este punto necesita un cambio, una sola pulsera para el año que viene). Al llegar al SonarVillage tuvimos el placer de escuchar a los sudafricanos Spoek Mathambo, los cuales desprendían una energía muy positiva al público con sus cambios continuos de estilos musicales. Estábamos deseosos por ver a Kid Koala en el SonarVillage, pero como aun teníamos tiempo, decidimos ir a echarle un vistazo a Despacio. El ambiente creado por los hermanos Dewaele y James Murphy era auténtico, como si se tratara de una discoteca de los 80’s a ritmo de vinilos y con los artistas en un segundo plano. Pero el calor de la sala y la aglomeración de gente propició nuestra salida.

Llegaron las 5.30pm y con eso el inicio de la actuación de Kid Koala. Por una parte hay que reconocer que es un maestro del scratch, por otra parte hay que decir que el tío debía estar pasando un calor increíble dentro de ese disfraz de koala. Controló los tres platos en todo momento y provocaba cambios de ritmo constantes, eso se notó en el público, con el cual tuvo contacto durante todo el live, en parte gracias a sus tres azafatas. El SonarVillage era pura alegría!

Al finalizar la actuación del canadiense, nos dirigimos al SonarHall dónde estaba actuando Audion. Teníamos muchas esperanzas puestas en el Dj americano y su live. Al llegar todo parecía ir a la perfección, una mezcla de gran techno con un show de luces espectacular. Pero en poco tiempo nos dimos cuenta que el sonido del SonarHall no estaba al nivel que estaba mostrando el artista, así que decidimos volvernos al SonarVillage. Allí nos esperaba DJ2D2, un gran artista que estaba ofreciendo un repertorio de delicioso tech-house. A esa hora era de agradecer una música electrónica de ese calibre y únicamente con una Traktor de 2 canales! La hora de set pasó sin que nos diéramos cuenta.

Finalmente, antes de irnos a reponer fuerzas, nos movimos al SonarDôme para ver el live de TOKiMONSTA. El inicio fue de lo más tranquilo con un dubstep bastante light, cosa que no tardó en cambiar. Los ritmos empezaron a coger fuerza y rapidez, convirtiendo así el SonarDôme en una auténtica fiesta.

Tocaba reponer fuerzas y como siempre se escapaban algunos artistas del closing de día y del opening de noche. Llegamos al Sonar by Night sobre la 1am con lo cual aun pudimos ver la otra cara de Audion, Matthew Dear. El artista estadounidense mostró su lado más oscuro por así decirlo, con una mezcla de techno y tech-deep muy interesante.

Llegaron las 2am y el escenario del SonarPub se empezaba a llenar con los 15 artistas que componían un cabeza de cartel como es Rudimental. El grupo londinense hizo de la sala una auténtica fiesta donde no faltaron ninguno de sus mejores temas. Hubo poca precisión en el sonido del main stage y fue un live del cual, personalmente, esperábamos un poco más, aunque sin duda fue una experiencia única.

Al finalizar el concierto nos movimos al SonarLab donde actuaba Daphni b2b James Holden. Una auténtica sorpresa para nuestros oídos. Hubo tiempo para todos los estilos musicales característicos de los dos artistas, los cuales los mezclaron a la perfección.

No vimos acabar el dúo porque teníamos en nuestra mente los tres artistas que actuaban en el SonarPub: Brodinski, Boys Noize y Tiga. En primer lugar, el francés ofreció un set cargado de techno, electro y algún destello de acid, siempre con sus trazas habituales de hip-hop. Cerca de las 4am llegaba al escenario Alex Ridha, y con esta, la tercera vez que veíamos al artista alemán este año. No defraudó, más bien, fue épico (bailando durante gran parte del set bajo la intensa tormenta que caía en la ciudad condal). La frase que resume el set: “Nunca más dejes que me pierda una sesión de Boys Noize”. Finalmente, y aun con la lluvia como compañera, llegaba Tiga para ofrecer el closing del Sonar 2014. Fue fantástico, el canadiense estuvo a la altura del evento a base de electro, house y algún que otro destello de techno, y mostró a los asistentes porque lleva más de 20 años en la escena electrónica.

Gracias Sónar 2014! Nos vemos en el 2015!

****************************************************************************************************************

Ja teníem aquí el darrer dia del festival, i com ja havíem estudiat les hores que ens quedaven per davant, així que vam arribar al Sónar by Day sobre les 4pm. Portàvem vàries hores mirant al cel i preguntant-nos fins quan ens respectaria el Sol i ens cauria un bon xàfec...

Va, entrar al festival, completant d'aquesta manera les tres polseres de tres colors diferents del Sónar que teníem els abonats de tot el cap de setmana (creiem que aquest aspecte s'ha de millorar, amb una sola polsera que duri tot el cap de setmana hauria de ser suficient). En arribar al SonarVillage, vam tenir el plaer d'escoltar als africans Spoek Mathambo, els quals desprenien una energia molt positiva al públic amb els seus canvis d'estil continus. Estàvem desitjant poder veure a Kid Koala al SonarVillage, però com encara teníem temps, vam optar per anar a fer un cop d'ull al Despacio. L'ambient creat per germans Dewaele i per James Murphy era autèntic d'una sala de ball dels 80's, amb la gent ballant a ritme de vinils i amb els artistes en un segón pla. Allà el que importava era el so i la música en si, però la calor era força insuportable i l'aglomeració de gent va generar la nostra sortida.

I ja eren les 5.30pm, i va començar l'actuació de Kid Koala. Per una part, hem de reconèixer que aquest artista és un mestre de l'scratch, i per una altra comentar que el noi devia estar passant una calor infernal dins d'aquella disfressa de koala. Va controlar tres plats en tot moment i generava constants canvis de ritme, amb el que va tenir al públic enganxat i entregat durant tot el seu live, i gràcies a les seves ajudants va estar en contacte amb el seu públic tota l'estona... El SonarVillage era pura alegria!

En acabar l'actuació del canadenc, ens vam dirigir cap al SonarHall, on estava actuant Audion. Teníem moltes esperances posades en aquest Dj americà i el seu live, i quan vam arribar tot semblava anar a la perfecció, amb unes grans mescles de techno i un show lumínic força espectacular. Però en poca estona ens vam adonar que el so de la sala no estava  al nivell que l'artista estava demostrant, així que vam tornar al SonarVillage, on ens esperava DJ2D2, un gran artista que estava oferint un repertori d'un deliciós tech-house, que a aquella hora, era molt d'agraïr! Cal destacar que DJ2D2 va realitzar una actuació molt bona únicament amb una Traktor de 2 canals, un equip força inferior al que ens tenen acostumats a veure els diferents artistes, però tot i això, l'hora de la seva actuació ens va passar per alt sense adonar-nos.

Finalment, abans d'anar a reposar forces, ens vam acostar al SonarDôme per veure el live de TOKiMONSTA. L'inici va ser molt tranquil, amb un dusbtep molt light, però la cosa no va trigar en animar-se, els ritmes van començar a agafar força i dinamisme, i els qüestió de minuts, el SonarDôme en una autèntica festa.

Tocava agafar força per la darrera nit del festival, i com sempre vam perdre'ns alguns artistes del closing del dia i del opening nocturn. Vam arribar al Sonar by Night sobre la 1am, amb lo qual encara vam poder veure l'altra cara d'Audion, Matthew Dear. L'artista nord-americà va mostrar el seu costat més fosc, per dir-ho d'alguna manera, amb una mescla de techno i tech-deep molt interessant.

Ja eren les 2am, i l'escenari del SonarPub es començava a omplir amb l'aparició dels 15 artistes que formaven el cap de cartell més desitjat pel públic: Rudimental. El grup de Londres va fer de la sala una autèntica festa, on no va faltar cap dels seus millors temes. Per esmentar algun aspecte no tant positiu, cal remarcar que el so del main stage no era dels millors del festival, i personalment esperàvem una mica més d'aquesta actuació... tot i que va ser una experiència única!

Un cop acabat el concert, vam anar cap al SonarLab, on actuaven  Daphni b2b James Holden, una autèntica sorpresa per les nostres oídes. Va haver-hi temps per diversos estils musicals que caracteritzen els dos artistes, i el que és millor, van aconseguir fusionar-se a la perfecció.

No vam poder veure acabar la sessió anterior, ja que al nostre cap només estaven els tres artistes que actuaven al SonarPub: Brodinski, Boys Noize i Tiga. En primer lloc, el francés ens va oferir un set carregat de techno, electro i algun toc d'acid molt peculiar, tot barrejat amb les seves bases i sons característiques del hip-hop. Prop de les 4am, arribava a l'escenari Alex Ridha, i amb aquesta, ja era la tercera vegada que el podíem gaudir en un any. I no va fallar, és més, podem considerar-la una actuació èpica que sempre recordarem, ballant sota una intensa pluja més de la meitat del set, on la gent no volia ni amagar-se per poder seguir gaudint d'aquella espectacular actuació. La frase que ens resumeix el set és: “Mai més deixis que em perdi una actuació Boys Noize”. Finalment, i encara amb la pluja acompanyant-nos, va arribar Tiga per oferir el closing d'aquest Sónar 2014. Va ser fantàstic, el canadenc va estar a l'altura del repte que tenia davant a base d'electro, house, i uns quants temes de techno, i va demostrar als assistents perquè aquest artista porta més de 20 anys a la primera línia de l'escena electrònica.

Gràcies Sónar 2014! Ens veiem al 2015!

Monegros announces first artists

Strange could be the word that better defines the situation of Monegros Desert Festival this year, and even more if we know that this is the 20th birthday of the fest. The tickets have gone on sale too late and the first confirmations have arrived when other festivals show their full line-up. But finally, here we have the first four additions to the biggest rave of the desert!

Skrillex: His name appears as the main artist, and he deserved it after his great show last year at Sónar 2013 and after his four performances with the poster of SOLD OUT in the tour Skrillex Takes Over Barcelona, this young artist will offer an exclusive show, because he will not act in other fests in Spain on this 2014

Steve Aoki: In our opinion, the worst of the four confirmations. He was one of the pioneers of EDM in our country, and now he has forgotten the music to focus on being a showman. Without doubt it will be an energetic session, full of EDM, Big Room, cakes and flying boats.

Boys Noize: After his performance on 12 April at Florida 135, we had no doubt that Alex Ridha will be at Monegros 3 years after his last performance at the desert, and we have no doubt that he will be one of the most remembered names after the fest.

Carl Cox: Classic among classics, great among greats, Carl Cox represents the essence of techno in this fest. One of the most veteran Dj in the international scene will head the most classic section at MDF, his techno will lift us to the skies.

We do not know when new confirmations are provided, but we will be ready to tell you all the news!

****************************************************************************************************************

Raro sería la palabra que mejor definiría lo que ha pasado este año con Monegros Desert Festival, y más tratándose de su 20º aniversario. Han tardado en exceso en sacar las entrada a la venta, y las primeras confirmaciones han llegado cuando otros festivales ya nos muestran su cartel completo. Pero ya tenemos aquí los cuatro primeros artistas confirmados para la mayor rave del desierto!

Skrillex: Aparece como principal artista y no es para menos, después del tirón que tuvo el año pasado en Sónar 2013 (y la grandísima sesión que se marcó) y después del llenazo incontestable en las 4 sesiones del tour Skrillex Takes Over Barcelona, este joven nos ofrecerá un espectáculo exclusivo, ya que no actuará en más festivales en la península este año.

Steve Aoki: En nuestra opinión, la peor de las cuatro confirmaciones. Un artista que empezó con el movimiento EDM en nuestro país y que ha olvidado por completo la música para centrarse en el showtime. No dudamos que será una sesión llena de energía, EDM, big room, pasteles y lanchas voladoras.

Boys Noize: Después de la sesión del pasado 12 de abril en Florida 135, no teníamos ninguna duda de que Alex Ridha volvería al festival 3 años después de su última actuación en el desierto, y no tenemos ninguna duda de que después del festival, será uno de los nombres que vamos a recordar en mayúsculas.

Carl Cox: Clásico entre los clásicos, grande entre los grandes, Carl Cox representa la esencia del techno en este festival. Uno de los Dj más veteranos del panorama internacional encabezará la sección más purista de MDF, el techno de Carl Cox nos va a levantar el ánimo hasta las nubes.

No sabemos cuándo están previstas nuevas confirmaciones, pero estaremos preparados para contaros todas las novedades!

****************************************************************************************************************

Estrany seria la paraula que millor definiria el que ha passat aquest any amb Monegros Desert Festival, i més tractant-se del 20è aniversari. Han trigat massa en posar les entrades a la venda, i les primeres confirmacions han arribat quan altres festivals ja ens mostren el seu cartell complet. Però ja tenim aquí els quatre primers artistes confirmats per la rave més gran del desert!

Skrillex: Apareix com a artista principal i no és per menys, després de la seva gran actuació a Sónar 2013, i després de 4 sessions on es van penjar el cartell d'aforament complet a la gira Skrillex Takes Over Barcelona, aquest jove oferirà un espectacle exclusiu, ja que és l’única actuació que té programada per un festival a la península aquest 2014.

Steve Aoki: Per nosaltres, la pitjor de les quatre confirmacions. Un artista que va ser un dels percussors del moviment EDM al nostre país i que ha semblat oblidar-se per complet de la música i voler centrar-se només en ser un showman. No dubtem que serà una sessió plena d’energia, EDM, big room, pastissos i barques voladores.

Boys Noize: Després de la seva sessió a Florida 135 el passat 12 d’abril, no teníem cap dubte que Alex Ridha tornaria al festival 3 anys després de la seva darrera actuació al desert, i tampoc tenim cap dubte que després del festival, serà un dels noms que recordarem amb lletres majúscules.

Carl Cox: Clàssic entre els clàssics, gran entre els grans, Carl Cox representa l’essència del techno en aquest festival. Un dels Dj més veterans del panorama internacional encapçalarà la secció més purista de MDF, el techno de Carl Cox ens aixecarà l’ànim fins als núvols.

No sabem quan estan previstes noves confirmacions, però estarem preparats per explicar-vos totes les novetats!