Dentro de un mundo tan cambiante como es el de la música dance y el
clubbing, Joris ha sabido sobreponerse a todos los obstáculos y sacar a la luz un álbum maravilloso, innovador y melancólico. Doce temas que definiríamos como una auténtica experiencia auditiva que no os podéis perder de ninguna de las maneras. El álbum reproduce a la perfección tanto la técnica como la creatividad del artista, con temas de un altísimo nivel, como el ya más que conocido
Ringo,
Momo o
So Long, éste último con la colaboración de Kid A.
El Dj y productor gerundense ha sido capaz de plasmar toda su técnica en un grandioso trabajo, como también la magnífica evolución del artista desde sus primeros trabajos. Cargado de techno, però con toques de deep y tech-house, City Cuts ha recibido el reconocimiento de la escena electrónica nacional (ganador al mejor álbum techno en los premios Vicious Awards) y cabe de esperar que también lo haga en el panorama internacional gracias, también, al potencial del sello Suara. Entre las 11 pistas que tiene el álbum, podemos destacar Lost Taxi, un track muy melódico que te puede alterar los sentidos en cuanto la oyes para trasladarte a cualquier lugar donde desees.
Declarado como una de las personas más influyentes en la música electrónica de los últimos años, Richard David James ha vuelto después de su última publicación en el año 2001. Y deben ser estos 13 años, los que han hecho que el artista haya cambiado un poco hacia la tranquilidad, es decir, dentro de un estilo muy experimental, los ritmos ya no son tan fuertes y/o estridentes como su último trabajo. Uno de los maestros del IDM ha vuelto pisando fuerte con una ejecución y producción casi perfecta, pero que habrá dejado muchas opiniones diferentes entre sus fans, sobre todo para los que se esperaban el acid característico de sus álbumes.
Séptimo disco bajo el brazo de Caribou, y algunos más si juntamos sus otros dos seudónimos Daphni y Manitoba. Y en este álbum, cabe todo lo que pueda pasar por la cabeza de Dan Snaith, des de canciones hipnotizantes y melódicas, con vocales suaves pero fundamentales para dichos temas, hasta canciones puramente técnicas, donde Caribou saca a relucir su gran creatividad y deja que los instrumentos se fusionen y nos hagan mover la cabeza al ritmo que nos marcan. Él mismo definió este disco como “un disco para todo el mundo”, y su mayor inspiración para producirlo fue el nacimiento de su hija, así que dejad que esta nube de técnica y romance os inunde los sentidos.
Un homenaje en toda regla a la música disco, sin perder la contemporaneidad del tiempo en que vivimos. Chromeo ha conseguido con sus ritmos clásicos de los 70’s, y unos beats novedosos, poner a bailar a medio mundo al son de Jealous o Come Alive entre otros. Un álbum cargado de buen rollo y optimismo que seguro os va a encantar.
Lo veníamos anunciando ya en verano, y es que el jovencísimo Porter llevaba ya un tiempo anunciando grande… y no es que sea grande, es que es grandísima la obra de este estadounidense de tan solo 22 años. Un álbum creado con detalle y dedicación, totalmente innovador y muchos más tranquilo de lo que nos tenía acostumados con sus primeras producciones. Porter Robinson ha madurado y lo ha hecho de la mano de uno de los mejores discos del momento, donde la electrónica experimental y el post-dubstep encuentran un mundo donde convivir, llenando de energía y positivismo a todos aquellos que deciden adentrarse en él.
Ha vuelto Aaron Jerome, el hombre que se esconde detrás de su máscara, que es su seña de identidad. Este artista nos dejó a todos boquiabiertos con su álbum debut, y en esta ocasión, con su segundo álbum de estudio, tampoco se queda corto. Cierto es, que ya no tenemos ese sonido “tan nuevo”, y que es posible que alguno de los temas del disco se haya vendido un poco a lo comercial, aunque SBTRKT sigue manteniendo su esencia experimental, tranquila, y con vocales mayoritariamente de su inseparable amigo Sampha. Si hubiera que reprochar algo del álbum, sería la falta de continuidad entre temas, parece que no haya un hilo conductor que los una y cree una obra completa como en su antiguo álbum.
Un álbum que destaca por la suavidad de cada una de sus canciones, aunque también destaca por la complejidad y técnica con las que las han desarrollado. No es fácil hacer un álbum de estas características, si bien, cuando dos genios unen fuerzas y trabajo, normalmente los resultados llegan por sí solos. En general, podríamos incluir el álbum en una categoría llamada electro-chill, o algo parecido. Os recomendamos que lo escuchéis, merece la pena. No vamos a destacar ninguna canción porque todas tienen algo peculiar.
El canadiense Richie Hawtin ha decidido convertirse otra vez en su
alter ego para crear arte (actividad en la que el hombre recrea, con una finalidad estética, un aspecto de la realidad o un sentimiento en formas bellas valiéndose de la materia, la imagen o el sonido). Escuchando el álbum entero te das cuenta de toda la técnica y la sabiduría del productor, pero si además eres uno de los afortunados de presenciar el
Live Objekt en el
Sónar 2014, te das cuenta de la magnitud de la creación.
*******************************************************************************************************
Gairebé recentment sortit del forn, el primer àlbum del lleidatà ja ha donat molt que parlar (la seva presentació en el teatre de Mollerussa va ser un autèntic èxit) i encara li queda molt camí per recórrer, tenint en compte que té un públic molt fidel tant a Europa com a Llatinoamèrica. Podríem arriscar-nos a dir que cadascuna de les seves cançons vol explicar-te alguna cosa diferent, canviant ritmes, usant veus o variant els gèneres musicals. Un viatge o un repàs de la seva vida usant la música electrònica com a mitjà per explicar-ho. Un increïble treball dins del qual ens quedaríem amb Melancholy Street i Death Spiral, ja que ens permeten veure la diferència entre estils i/o ritmes que hi ha en l'àlbum.
Dins d'un món tan canviant com és el de la música dance i el
clubbing, Joris ha sabut sobreposar-se a tots els obstacles i treure a la llum un àlbum meravellós, innovador i melancòlic. Dotze temes que definiríem com una autèntica experiència auditiva que no us podeu perdre de cap de les maneres. L'àlbum reprodueix a la perfecció tant la tècnica com la creativitat de l'artista, amb temes d'un altíssim nivell, com el ja més que conegut Ringo, Momo o So Long, aquest últim amb la col·laboració de Kid A.
El Dj i productor gironí ha estat capaç de plasmar tota la seva tècnica en un grandiós treball, com també la magnífica evolució de l'artista des dels seus primers treballs. Carregat de techno, però amb tocs de deep i tech-house, City Cuts ha rebut el reconeixement de l'escena electrònica nacional (guanyador al millor àlbum techno en els premis Vicious Awards) i cal d'esperar que també ho faci en el panorama internacional gràcies, també, al potencial del segell Suara. Entre les 11 pistes que té l'àlbum, podem destacar Lost Taxi, un*track molt melòdic que et pot alterar els sentits quan el sents permeten que et traslladis a qualsevol lloc on desitgis.
Declarat com una de les persones més influents en la música electrònica dels últims anys, Richard David James ha tornat després de la seva última publicació l'any 2001. I han degut ser aquests 13 anys, els que han fet que l'artista hagi canviat una mica cap a la tranquil·litat, és a dir, dins d'un estil molt experimental, els ritmes ja no són tan forts i/o estridents com el seu últim treball. Un dels mestres del IDM ha tornat trepitjant fort, amb una execució i producció gairebé perfecta, però de ben segur que haurà deixat moltes opinions diferents entre els seus fans, sobretot pels que s'esperaven l’àcid característic dels seus àlbums.
Setè disc sota el braç de Caribou, i alguns més si ajuntem els seus uns altres dos pseudònims Daphni i Manitoba. I en aquest àlbum, cap tot el que pugui passar pel cap de Donen Snaith, des de cançons hipnotizants i melòdiques, amb vocals suaus però fonamentals per a aquests temes, fins a cançons purament tècniques, on Caribou saca a relluir la seva gran creativitat i deixa que els instruments es fusionin i ens facin moure el cap al ritme que ens marquen. Ell mateix va definir aquest disc com “un disc per a tothom”, i la seva major inspiració per produir-ho va ser el naixement de la seva filla, així que deixeu que aquest núvol de tècnica i romanç us inundi els sentits.
Un homenatge en tota regla a la música disc, sense perdre la contemporaneïtat del temps en què vivim. Chromeo ha aconseguit amb els seus ritmes clàssics dels 70’s, i uns beats nous, posar a ballar a mig món al són de Jealous o Come Alive entre d’altres. Un àlbum carregat de bon rotllo i optimisme que segur us encantarà.
Ho veníem anunciant ja des de l'estiu, i és que el jove Porter portava ja un gran temps anunciant… i no és que sigui gran, és que és grandíssima l'obra d'aquest nord-americà de tan sols 22 anys. Un àlbum creat amb detall i dedicació, totalment innovador i molt més tranquil del que ens tenia acostumados amb les seves primeres produccions. Porter Robinson ha madurat i ho ha fet de la mà d'un dels millors discs del moment, on l'electrònica experimental i el post-dubstep troben un món on conviure, omplint d'energia i positivisme a tots aquells que decideixen endinsar-se en ell.
https://soundcloud.com/porter-robinson/divinity-feat-amy-millan
Ha tornat Aaron Jerome, l'home que s'amaga darrere de la seva màscara, que és la seva senyal d'identitat. Aquest artista ens va deixar a tots bocabadats amb el seu àlbum debut, i en aquesta ocasió, amb el seu segon àlbum d'estudi, tampoc es queda curt. Cert és, que ja no tenim aquest so “tan nou”, i que és possible que algun dels temes del disc s'hagi venut una mica al comercial, encara que SBTRKT segueix mantenint la seva essència experimental, tranquil·la, i amb la majoria de vocals del seu inseparable amic Sampha. Si calgués retreure alguna cosa de l'àlbum, seria la falta de continuïtat entre temes, sembla que no hi hagi un fil conductor que els uneix creant una obra completa com en el seu antic àlbum.
Un àlbum que destaca per la suavitat de cadascuna de les seves cançons, encara que també destaca per la complexitat i tècnica amb les quals les han desenvolupat. No és fàcil fer un àlbum d'aquestes característiques, si bé, quan dos genis uneixen forces i treball, normalment els resultats arriben per si sols. En general, podríem incloure l'àlbum en una categoria anomenada electro-chill, o alguna cosa semblant. Us recomanem que ho escolteu, mereix la pena. No destacarem cap cançó perquè totes tenen alguna cosa peculiar.
El canadenc Richie Hawtin ha decidit convertir-se una altra vegada en el seu
alter ego per crear art (activitat en la qual l'home recrea, amb una finalitat estètica, un aspecte de la realitat o un sentiment en formes belles valent-se de la matèria, la imatge o el so). Escoltant l'àlbum sencer t'adones de tota la tècnica i la saviesa del productor, però si a més ets un dels afortunats de presenciar el
Live Objekt al
Sónar 2014, t'adones de la magnitud de la creació.
Y justo hace unos días, volvimos a ver movimiento cuando nos avisaban de que habría noticias muy pronto… pues bien, ese momento ha llegado, y ya podemos saber cuándo se celebrará el festival, y serán los días 17 y 18 de julio, ya que el festival por primera vez en toda su historia, pasa a celebrarse dos días en lugar de una única jornada.
