We were expectants for listening to a lot of performances, but first, we lost a lot of time in the entrance because of the police control which, in our opinion, was exaggerated and because this edition has assembled between 5000-10000 more than last year. So we couldn’t see the first performance we wish, Clean Bandit. We finally entered and we went directly to the blue room (the structure of the festival was explained some days ago) because Underworld would start the show in 10 minutes. The British group performed a live plenty of energy and colours (we think that they don’t let down any follower in their concerts), being their closing one of the best moments of the festival with the Born Slippy track with which the room got crazy. After that we tried to enter to red room for enjoying the Djset of Vitalic but the entrance was crowded and we preferred to move to the yellow room for listening to some electro sounds with Daniel Avery b2b Erol Alkan. In the same room we had the most expected performance of the night, Brodinski and Gesaffelstein, but we could only listen to them 15 min of that enormous b2b because the room was so full.
Our desire was to enjoy the live set of Paul Kalkbrenner and we moved to the blue room where Jamie Jones was delighting the public with his characterized deep-tech-house with which he has obtained a great reputation in Ibiza this year. The lights were closed and the room in silence, and then, the room filled up with a lot of colours while Aaron track was starting to sound. Paul Kalkbrenner had started the show and we activated all the senses. There is no description of the feelings in that 1.15h because every track of him contains a small piece in the history of our friendship, one advice, you should live one performance of the German Dj, at least, one time in your life. After that awesome performance, Loco Dice started his set with an incredible opening, but we preferred to rest some minutes before returning to the yellow room. The closing set of our festival was directed by two genius, Audion and Tiga performed, not the most sensed live that but the most technical and energetic set we heard that night. There were 2 more hours of festival, but our batteries were dead and we had a long journey to go home. 
We don’t know if we will come back, but it is a festival that we fully recommend. Thanks to all the people we met and thanks to all artists that offered us magical moments.
**************************************************************************************************
No sabemos si vamos a volver, pero es un festival que recomendamos completamente. Gracias a toda la gente que nos acompañó y gracias a todos los artistas que nos proporcionaron momentos mágicos.
**************************************************************************************************
Dissabte 8 de novembre, arribàvem a la ciutat de Gant per acudir, per segona vegada, al festival I Love Techno, un dels festivals de techno més reconeguts a Europa. La ciutat estava plena d'amants de la música electrònica i també, plena d'energia. La localització de l'esdeveniment era la mateixa que l'any anterior, i el logo es podia veure des de molt lluny, cosa que ens va facilitar l'arribada al recinte.
**************************************************************************************************
Sábado 8 de noviembre, llegábamos a la ciudad de Gante para acudir, por segunda vez, al festival I Love Techno, uno de los festivales de techno más reconocidos en Europa. La ciudad estaba llena de amantes de la música electrónica y también, llena de energía. La localización del festival era la misma que el año anterior, y el logotipo de la entrada se podía vislumbrar desde muy lejos, con lo que llegamos facilmente hasta su ubicación.
Estábamos deseosos de escuchar un montón de actuaciones, pero perdimos mucho tiempo en la entrada debido a un control policial un poco exagerado, y quizás también porqué este año el numero de asistentes se había incrementado entre 5.000 y 10.000 personas. Ese tiempo perdido nos impidió disfrutar de la actuación de Clean Bandit. Finalmente entramos y decidimos ir directamente a la blue room (la estructura del festival la explicamos en un post anterior) porqué la actuación de Underworld empezaba en 10 minutos. El grupo británico hizo un concierto lleno de energía y colores (pensamos que es de esos grupos que nunca decepciona a sus seguidores), siendo su cierre uno de los mejores momentos del festival con su Born Slippy con el cual enloqueció todo el público asistente. Después de esta actuación intentamos entrar en la red room para disfrutar del set de Vitalic pero la entrada estaba completamente llena y preferimos trasladarnos a la yellow room para escuchar un poco de electro a cargo de Daniel Avery b2b Erol Alkan. En la misma sala teníamos una de las actuaciones más esperadas de la noche, Brodinski b2b Gesaffelstein, pero sólo pudimos escuchar 15 minutos de su enorme b2b debido a que la sala se llenó demasiado.
Otro deseo era escuchar el live de Paul Kalkbrenner y nos movimos a la blue room donde Jamie Jones estaba deleitando al público con su característico deep-tech-house con el que ha obtenido una gran reputación en Ibiza este año. Las luces estaban cerradas y la sala en silencio, y de repente, todo se llenó de colores mientras empezaba a sonar Aaron. Paul Kalkbrenner había empezado su show y nosotros activamos todos los sentidos. No hay descripción ninguna de los sentimientos que se producen en esa 1.15h porque cada canción de este artista contiene una pequeña pieza en la historia de nuestra amistad, un consejo, disfrutad al menos una vez en la vida de una actuación del dj alemán. Después de la magnífico live vivido, Loco Dice empezaba su set con un increíble opening, pero decidimos ir a descansar unos minutos antes de volver a la yellow room. El closing set de “nuestro” festival estuvo dirigido por dos genios, Audion y Tiga realizaron, no el live más sentido (a nivel de sentimientos) pero el más técnico y energético de los que habíamos oído esa noche. Aún quedaban dos horas de festival, pero nuestras baterías se habían agotado y aún nos quedaba un largo viaje de vuelta a casa.
No sabemos si vamos a volver, pero es un festival que recomendamos completamente. Gracias a toda la gente que nos acompañó y gracias a todos los artistas que nos proporcionaron momentos mágicos.
**************************************************************************************************
Dissabte 8 de novembre, arribàvem a la ciutat de Gant per acudir, per segona vegada, al festival I Love Techno, un dels festivals de techno més reconeguts a Europa. La ciutat estava plena d'amants de la música electrònica i també, plena d'energia. La localització de l'esdeveniment era la mateixa que l'any anterior, i el logo es podia veure des de molt lluny, cosa que ens va facilitar l'arribada al recinte.
Estàvem desitjosos d'escoltar un munt d'actuacions, però primer, vam perdre molt temps en l'entrada degut a un control policial una mica exagerat, i potser també, perquè aquest any havien acudit 5000 o 10000 persones més que l’any anterior. Aquest temps perdut ens va allunyar de l'actuació de Clean Bandit. Finalment vàrem entrar i vam decidir anar directament a la blue room (l'estructura del festival la vam explicar en un post anterior) perquè l'actuació de Underworld començava en 10 minuts. El grup britànic va fer un concert ple d'energia i colors (pensem que és d'aquests grups que mai decepciona als seus seguidors), sent el seu tancament un dels millors moments del festival amb el seu Born Slippy que va fer embogir tot el públic assistent. Després d'aquesta actuació intentàrem entrar a la red room per gaudir del set de Vitalic però l'entrada estava completament plena i vam preferir traslladar-nos a la yellow room per escoltar una mica d’electro a càrrec de Daniel Avery b2b Erol Alkan. A la mateixa sala teníem una de les actuacions més esperades de la nit, Brodinski b2b Gesaffelstein, però només vam poder escoltar 15 minuts del seu enorme b2b degut a que la sala es va omplir massa.
Un altre desig era escoltar el live de Paul Kalkbrenner i ens vam moure a la blue room on Jamie Jones estava delectant al públic amb el seu característic deep-tech-house, amb el qual ha obtingut una gran reputació a Eivissa aquest any. Les llums estaven tancades i la sala en silenci, i de sobte, tot es va omplir de colors mentre començava a sonar Aaron. Paul Kalkbrenner havia començat el seu show i nosaltres activàvem tots els sentits. No hi ha una possible descripció dels sentiments que es van produir en aquesta 1.15h perquè cada cançó d'aquest artista conté una petita peça en la història de la nostra amistat, un consell, gaudiu almenys una vegada en la vida d'una actuació del dj alemany. Després del magnífic live viscut, Loco Dice començava el seu set amb un increïble opening, però vam decidir anar a descansar uns minuts abans de tornar a la yellow room. El closing set del “nostre” festival va estar dirigit per dos genis, Audion i Tiga que van realitzar, no el live més sentit (a nivell de sentiments) però el més tècnic i energètic dels quals havíem sentit aquella nit. Encara quedaven dues hores de festival, però les nostres bateries s'havien esgotat i encara ens quedava un llarg viatge de tornada a casa.
No sabem si tornarem, però és un festival que recomanem completament. Gràcies a tota la gent que ens va acompanyar i gràcies a tots els artistes que ens van proporcionar moments màgics.
