After recovering energies during a month, we have to write the review, we don’t know if we will use a lot of words or not much for describing all the experiences we lived in Belgium 1 month ago. We had realized a dream, we had gone after the world of Tomorrowland for some years, and that time, we had got it, and furthermore, in its 10th anniversary. The key to the happiness had arrived at home, the key that opened a chest plenty of surprises and where we found the bracelet that let us to enter to the world of dreams.
First of all, we start talking about the organization which could obtain an excellent mark. The Dreamville, place where the rest areas were situated, was a place so complete, a supermarket, food and drink places, barbecues, or hairdresser! In addition, the cleanliness was one of the most remarkable things, the bathrooms and the rest areas were all time cleaned, and we think that the spanish festivals have to learn about it. Extending the explanation about Dreamville, we have to talk about the “The Gathering”, thursday 17th, the welcoming party for the people that would rest in the Dreamville all weekend. The line-up not was plenty of important names, only underlining Dimitri Vegas & Like Mike, but after that our imagination started to work, a welcoming party with 30.000 participants, the happiness, the big stage plenty of lights and colours, what would we see the day after when we would enter to the festival with 180.000 participants?
The day arrived, friday 18th, and we went to the entrance of Tomorrowland, yes, I have written Tomorrowland (We have written the word two times because sometimes we still don’t believe that we have lived this dream). We entered with all senses activated, we walked some meters and there it was, an enormous Main stage, a time machine that captivated all people that were in front of it. During that friday we could see on that stage the Australians Nervo with whom we enjoy a lot due to the tracks they offered under that burning sun, Skrillex offered a repertoire plenty of dubstep, trap and drum&bass with which we reduced by half our energies, and finally, Armin Van Buuren, for us, one of the best performances that we saw on the main stage during all the weekend. We would like to mention one of the best moments we have ever seen, Tomorrowland fell silent during 10 seconds due to the request of the Dutch artist for fondly remembering the accident of the plane where a lot of Dutch people death that weekend, and then, the closing with This Is What It Feels Like with which some tears appeared. A huge memory for our life, awesome! During all day, we had enough time for discovering the other parts of the festival, amazing! It seemed that It never finished, It was a mixture of colours, nature, people, magic and its 12 stages where all time were djs mixing. That day we had the pleasure of listening to Loco Dice and Carl Cox, two masters of techno music that demonstrated on the Opera stage its qualities during the 3 hours that we stayed there.
The second day of the festival, saturday 19th, was a little bit different. We stayed most of the day captured by the Main stage. There we could see Afrojack, Netsky, Alesso, Hardwell and Tiësto. We would like to emphasize the power of the performance of the Belgian Boris Daenen (Netsky), the pure art of drum&bass with which we couldn’t rest at any moment. Hardwell, Tiësto, Alesso and Afrojack offered different sets that were at the height of the festival, taking advantage all time of the different effects of the main stage. We also would like to emphasize the closing set between Hardwell b2b Tiësto, underlining the crazy moment when we could listen the Adagio for Strings, an authentic anthem of trance scene. Out of the main stage we could see Maya Jane Coles, an amazing performance on the Cocoon stage mixing deep-house and techno, and Jeff Mills, what we could say about the man of Detroit, he never fails and that time he offered a performance that captivated all people due its frenetic and hard rhythms, and finally, the performances of Sub Focus and Goldie that were plenty of drum&bass.
The last day arrived, sunday 20th. We had a lot of things to do during last day. We entered so early to the festival, so we could see a lot of artists. First of all, we went to the party of Bakermat & friends where Cleavage and Nico Push delighted us with amazing sets plenty of deep and tech-house, so appetizing at that hour. During the afternoon, we went to the Minus stage where Paco Osuna offered a set prevailed by the techno-minimal sounds, and Nicky Romero and Steve Angello that offered different sets that provided the happiness to the public. That afternoon we had all the illusions placed on the Opera stage, while most of the people were going to the main stage, we went to the Opera to see the live performances of Vitalic and Paul Kalkbrenner. One word: Awesome! The french Dj offered a live so different from the lives we had lived the last occasions, without a lot of effects but it was a master class of electro and techno, and the german Dj, we don’t have enough words for describing every performance we have lived of him, it was amazing. It is possible that the two performances were placed into the 2 of the 3 best performances of the festival. And finally, we went to the main stage to see the closing sets even though Dave Clarke was mixing an excellent techno. Half an hour of Steve Aoki and half an hour of 3 are Legend (and finally, Martin Garrix and W&W) where the EDM and fireworks and lights shows were the main artists.
During that weekend one dream was achieved and we met a lot of amazing people. It is sure that it will remain in our memory all life. So much thanks to all the people that took part in the adventure. We could talk about the festival a lot of days, but Tomorrowland 2014 has past, and the next edition has being marked on the calendar.
“This is your Life, make every Second legendary”.
*******************************************************************************************************
Después de un mes de merecido descanso, toca describir, no sabemos si en muchas o pocas palabras, lo vivido en tierras belgas hace un par de semanas. Se había conseguido un sueño, llevábamos mucho tiempo queriendo formar parte del mundo Tomorrowland, esta vez lo habíamos conseguido, y más aún, en su 10 aniversario. Había llegado a nuestra casa la llave que abría la puerta hacia la felicidad, una llave que abría un cofre repleto de sorpresas y la pulsera que nos daba acceso al planeta de los sueños.
Primero empezaremos hablando de la organización a la cual se les puede dar un excelente en su calificación final. El Dreamville, lugar donde estaban situadas las áreas de descanso, era un lugar muy completo, supermercado, sitios de comida, sitios de bebida, barbacoas, incluso una peluquería! Por otra parte, y es algo que deberían aprender los festivales españoles, la limpieza, constante durante todos los días de festival, tanto de baños como de los lugares de descanso. Y ya que hemos introducido el Dreamville, hablar del The Gathering, jueves 17, la fiesta de bienvenida para los residentes en este sitio. No era un line-up cargado con grandes nombres, únicamente Dimitri Vegas & Like Mike, pero a partir de allí voló nuestra imaginación, una fiesta de bienvenida con 30.000 asistentes, las ganas de fiesta y diversión de la multitud y un escenario enorme lleno de luces y decoración, que sería de la mañana siguiente cuando estuviéramos dentro del festival con alrededor de 180.000 personas?
Por fin había llegado el día, viernes 18, y nos pusimos en marcha para ir hacia la puerta de acceso del Tomorrowland, si, del Tomorrowland (lo escribimos dos veces porque aún no nos creemos que hayamos vivido semejante sueño). Entramos con todos los sentidos activados, andamos unos metros y ahí estaba, un Main stage colosal que parecía una máquina del tiempo y que cautivaba a cualquier persona que pasaba por delante de él. Durante el viernes tuvimos el placer de ver en ese escenario las australianas Nervo que nos hicieron disfrutar de sus mejores tracks bajo un sol abrasador, Skrillex, con su repertorio de dubstep, trap y drum & bass hizo que nuestras energías bajaran a la mitad, y finalmente, Armin Van Buuren, para nosotros, una de las mejores actuaciones que vimos en el main stage durante todo el fin de semana. Recordar el gran momento en que Tomorrowland enmudeció durante 10 segundos por petición del artista holandés, para recordar el accidente de avión donde fallecieron más de un centenar de paisanos suyos, seguido de This Is What It Feels Like con la cual hizo que saltara alguna que otra lágrima, un gran recuerdo para nuestra memoria. Enorme! Durante todo el día también tuvimos tiempo para inspeccionar el festival, que pasada! Parecía que nunca se acababa, una mezcla de color, naturaleza, gente, magia y sus 12 escenarios por donde iban pasando artistas a lo largo de cada jornada. Este mismo día también tuvimos el placer de escuchar a Loco Dice y Carl Cox, dos maestros del mundo del techno que demostraron en el Opera stage de lo que son capaces, increíbles las casi 3h que estuvimos allí.
El segundo día en el festival, sábado 19, fué un poco distinto. Nosotros nos quedamos atrapados por la esencia de felicidad del Main stage, de allí casi no nos movimos en todo el día, viendo pasar artistas como Afrojack, Netsky, Alesso, Hardwell y Tiësto. Destacar en este sentido el poderío que demostró el belga Boris Daenen (Netsky), el arte del drum & bass en estado puro con el que no nos dejó descansar en ningún momento. Hardwell, Tiesto, Alesso y Afrojack estuvieron a la altura de lo que es el festival, aprovechando cada uno de los efectos que tenía el main stage, y también destacar el b2b que se marcaron Tiesto y Hardwell para cerrar el día en el Main stage, destacar nuestro momento de locura cuando sonó el Adagio for Strings, un auténtico himno dentro del mundo del trance. Fuera del main destacar la destreza de la británica Maya Jane Coles, una muy buena actuación en la carpa Cocoon a base de deep-house y techno, que decir de Jeff Mills, el de Detroit nunca falla y volvió a estar a la altura de la ocasión con sus ritmos duros y frenéticos, y finalmente, dentro de la escena drum & bass destacar las actuaciones de Sub Focus y Goldie.
Llegaba el último día, domingo 20. Teníamos muchas cosas que hacer a lo largo de esa jornada. Entramos muy pronto lo que nos permitió ver gran cantidad de artistas. En primer lugar nos fuimos a la fiesta de Bakermat & Friends dónde Cleavage y Nico Push nos deleitaron con sesiones cargadas de deep y tech-house, muy apetecibles a esa hora del día. Por la tarde, en la carpa Minus, el español Paco Osuna deleitó al público a base de techno-minimal y Nicky Romero y Steve Angello ofrecieron sets llenos de divertimento en el escenario principal. Pero nosotros teníamos toda la ilusión puesta en el Opera stage, a diferencia de la multitud que se dirigía a ver a David Guetta al Main stage, nosotros nos dirigimos al Opera para ver los lives de Vitalic y Paul Kalkbrenner. La palabra es: increíble. El francés hizo un live que poco se parecía a los últimos que habíamos escuchado de él, sin muchos efectos però con un recital de electro y techno bestial, y el alemán, nos faltarían palabras para describir cada una de las actuaciones del señor Kalkbrenner, pero estuvo colosal, es posible que las clasifiquemos como 2 de las 3 mejores actuaciones del festival. Y finalmente, aunque Dave Clarke estaba pinchando un techno excelente, decidimos movernos al escenario principal para ver las últimas actuaciones de la noche. Media hora de Steve Aoki y media hora de 3 are Legend (a los que se les unieron W&W y Martin Garrix) donde el EDM y el show de fuegos artificiales y luces fueron los artistas principales del closing del décimo aniversario del festival.
Un fin de semana dónde se ha cumplido uno de nuestros sueños, un fin de semana donde hemos conocido gente increíble y un fin de semana que perdurará en nuestra memoria. Muchas gracias a toda la gente que ha formado parte de esta aventura. Nos pasaríamos días hablando, pero Tomorrowland ya lo hemos dejado atrás y la edición del 2015 ya está marcada en el calendario.
“This is your Life, make every Second legendary”.
*******************************************************************************************************
Després d'un mes de merescut descans, toca descriure, no sabem si en moltes o poques paraules, el que vam viure a terres belgues a mitjans de juliol. Havíem aconseguit un somni, feia molt de temps que volíem formar part del món de Tomorrowland, i aquesta vegada ho havíem conseguit, i encara amb més il·lusió quan es tractava del seu 10 aniversari. Ja havia arribat a casa la clau que obria la porta a la felicitat, una clau que obria un petit cofre ple de sorpreses i que contenia la polsera que ens donava accés al planeta dels somnis.
Primer començarem parlant de l'organització, a la qual li podríem donar un excel·lent en la seva qualificació final. El Dreamville, el lloc on estaven situades les zones de descans, era un lloc molt complet, amb supermercat, llocs de menjar preparat, llocs de beguda, barbacoes, i fins i tot una perruqueria! D'altra banda, i això és quelcom que haurien d'aprendre tots els festivals espanyols, la neteja, constant durant tots els dies del festival, tant dins de banys com per les zones de relax. I ja que hem introduït una mica el Dreamville, parlar del The Gathering, dijous 17, la festa de benvinguda per als residents del lloc. No hi havia un line-up carregat de grans noms, només Dimitri Vegas & Like Mike, però a partir d'aquell moment, la nostra imaginació va volar, una festa de benvinguda amb gairebé 30.000 assistents, les ganes de festa i la diversió de la multitud, juntament amb un escenari gegant i ple de llums i decoració per tot arreu... que passaria l'endemà quan estiguéssim dins del festival amb aproximadament 180.000 persones?
Finalment ja era divendres 18, i vam posar-nos en marxa per anar cap a la porta d'accés del Tomorrowland, sí, del Tomorrowland (ho escribim dues vegades perquè encara no ens podem creure el que vam viure). Vam entrar amb tots els sentits activats, i després de caminar uns metres ens vam trobar amb el majestuós Main stage, colossal, semblava una màquina del temps que captivava a qualsevol persona que passava per allà davant. Durant el divendres vam tenir el plaer de veure damunt d'aquell escenari a les australianes Nervo, que ens van fer gaudir dels seus millors tracks sota un Sol abrasador; Skrillex, amb el seu repertori de dubstep, trap i drum&bass ens va reduir les energies a la meitat, i finalment, Armin Van Buuren, que per nosaltres, va ser una de les millors actuacions que vam viure en aquell escenari principal durant tot el cap de setmana. Volem recordar el gran moment en què Tomorrowland va guardar 10 segons de silenci per petició de l'artista holandès, per rendir homenatge als seus compatriotes que viatjaven en l'avió accidentat aquella mateixa setmana, i tot seguit va sonar This Is What It Feels Like, amb el que va fer que se'ns caiguès alguna llagrima... un gran record per la nostra memòria. Durant tot el dia també vam tenir temps per anar a donar un cop d'ull pel festival, i quina passada! Semblava que mai acabava, una mescla de color, natura, gent, màgia i 12 escenaris per on anaven circulant grans artistes al llarg de tota la jornada. Aquell mateix divendres també vam poder escoltar a Loco Dice i Carl Cox, dos mestres del món del techno que van demostrar a l'Opera stage del que són capaços, increïbles les gairebé 3 hores que vam estar allà.
El segon dia de festival, dissabte 19, va ser una mica diferent del primer. Gairebé no ens vam moure del Main stage captivats per l'ambient que s'hi respirava, veient passar artistes com Afrojack, Netsky, Alesso, Hardwell i Tiësto. Destacar el repertori i l'energia que va demostrar el belga Boris Daenen (Netsky), l'art del drum&bass en estat pur amb el qual gairebé no vam poder ni respirar en cap moment. Hardwell, Tiesto, Alesso i Afrojack van estar a l'altura del que s'esperava d'ells en aquest festival, aprofitant cadascun dels efectes que produïa el main stage, i també volem destacar el b2b que va fer Tiesto i Hardwell per tancar el dia al Main stage, amb un moment de bogeria desenfrenada quan va sonar Adagio for Strings, un autèntic himne dins del món del trance. Fora del main, destacar l'habilitat de la britànica Maya Jane Coles, una molt bona actuació a la carpa Cocoon a base de deep-house i techno, i que podem dir de Jeff Mills, el de Detroit mai falla i va tornar a estar a l'altura de les circumstàncies, amb els seus ritmes contundents i frenètics, i finalment, dins de l'escena drum&bass, destacar les actuacions de Sub Focus i Goldie.
I ja teníem damunt el darrer dia, diumenge 20. Volíem fer moltes coses al llarg de la jornada, així que vam entrar molt d'hora per poder veure una major quantitat d'artistes. Primerament vam dirigir-nos cap a la festa de Bakermat & Friends, on Cleavage i Nico Push ens van deleitar amb sessions carregades de deep i tech-house, molt adequats a aquella hora del dia. A la tarda, a la carpa Minus, l'espanyol Paco Osuna va deixar al públic bocabadat a base de techno i minimal, i Nicky Romero i Steve Angello van oferir-nos sets plens de diversió a l'escenari principal. Però nosaltres teníem tota la il·lusió posada a l'Opera stage, a diferència de la multitud que es dirigia a veure a David Guetta al Main stage, nosaltres vam anar a gaudir dels lives de Vitalic i Paul Kalkbrenner. La paraula és: increïble. El francès va fer un live que poc s'assemblava als darrers que havíem pogut veure d'ell mateix, sense masses efectes però amb un recital d'electro i techno bestial, i l'alemany, ens faltarien paraules per descriure totes i cadascuna de les actuacions del mestre Kalkbrenner, però en resum, va estar colossal, és possible que les classifiquem com 2 de les tres millors actuacions del festival. I finalment, tot i que Dave Clarke estava punxant un techno excel·lent, vam decidir anar a l'escenari principal per veure les darreres actuacions de la nit. Mitja hora de Steve Aoki i mitja més 3 are Legend (als quals es van unir W&W i Martin Garrix) on l'EDM, el show de focs artificials i el joc de llums van ser els artistes principals del closing del desè aniversari del festival.
Un cap de setmana on s'ha fet realitat un dels nostres somnis, un cap de setmana on hem conegut gent increïble i, sobretot, un cap de setmana que perdurarà a la nostra memòria. Moltes gràcies a tota la gent que ha format part d'aquesta aventura. Ens passaríem dies parlant, però ja hem deixat Tomorrowland enrere i l'edició de 2015 ja està marcada al calendari.
“This is your Life, make every Second legendary”.
El segon dia de festival, dissabte 19, va ser una mica diferent del primer. Gairebé no ens vam moure del Main stage captivats per l'ambient que s'hi respirava, veient passar artistes com Afrojack, Netsky, Alesso, Hardwell i Tiësto. Destacar el repertori i l'energia que va demostrar el belga Boris Daenen (Netsky), l'art del drum&bass en estat pur amb el qual gairebé no vam poder ni respirar en cap moment. Hardwell, Tiesto, Alesso i Afrojack van estar a l'altura del que s'esperava d'ells en aquest festival, aprofitant cadascun dels efectes que produïa el main stage, i també volem destacar el b2b que va fer Tiesto i Hardwell per tancar el dia al Main stage, amb un moment de bogeria desenfrenada quan va sonar Adagio for Strings, un autèntic himne dins del món del trance. Fora del main, destacar l'habilitat de la britànica Maya Jane Coles, una molt bona actuació a la carpa Cocoon a base de deep-house i techno, i que podem dir de Jeff Mills, el de Detroit mai falla i va tornar a estar a l'altura de les circumstàncies, amb els seus ritmes contundents i frenètics, i finalment, dins de l'escena drum&bass, destacar les actuacions de Sub Focus i Goldie.
I ja teníem damunt el darrer dia, diumenge 20. Volíem fer moltes coses al llarg de la jornada, així que vam entrar molt d'hora per poder veure una major quantitat d'artistes. Primerament vam dirigir-nos cap a la festa de Bakermat & Friends, on Cleavage i Nico Push ens van deleitar amb sessions carregades de deep i tech-house, molt adequats a aquella hora del dia. A la tarda, a la carpa Minus, l'espanyol Paco Osuna va deixar al públic bocabadat a base de techno i minimal, i Nicky Romero i Steve Angello van oferir-nos sets plens de diversió a l'escenari principal. Però nosaltres teníem tota la il·lusió posada a l'Opera stage, a diferència de la multitud que es dirigia a veure a David Guetta al Main stage, nosaltres vam anar a gaudir dels lives de Vitalic i Paul Kalkbrenner. La paraula és: increïble. El francès va fer un live que poc s'assemblava als darrers que havíem pogut veure d'ell mateix, sense masses efectes però amb un recital d'electro i techno bestial, i l'alemany, ens faltarien paraules per descriure totes i cadascuna de les actuacions del mestre Kalkbrenner, però en resum, va estar colossal, és possible que les classifiquem com 2 de les tres millors actuacions del festival. I finalment, tot i que Dave Clarke estava punxant un techno excel·lent, vam decidir anar a l'escenari principal per veure les darreres actuacions de la nit. Mitja hora de Steve Aoki i mitja més 3 are Legend (als quals es van unir W&W i Martin Garrix) on l'EDM, el show de focs artificials i el joc de llums van ser els artistes principals del closing del desè aniversari del festival.
Un cap de setmana on s'ha fet realitat un dels nostres somnis, un cap de setmana on hem conegut gent increïble i, sobretot, un cap de setmana que perdurarà a la nostra memòria. Moltes gràcies a tota la gent que ha format part d'aquesta aventura. Ens passaríem dies parlant, però ja hem deixat Tomorrowland enrere i l'edició de 2015 ja està marcada al calendari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario