Review: Monegros Desert festival 20th Anniversary

 After some hours of travelling by car and the big queue we found on the entrance of the parking, finally, we were in the middle of the desert (in the middle of nowhere) suffering the burning sun and going to the entrance of the festival. We started the big rave with one of the important names of the line-up: Carl Cox. He mixed rhythms that didn’t let us to be relaxed at any time and he was so lively, encouraging the people that were filling the stage with the well-known “Oh yes oh yes Monegros!”. Then we had to abandon the set of him because we wanted to enjoy the tech-house of Jamie Jones who was brilliant. His set was a little bit harder than we expected and with rising and danceable rhythms. The people of elRow stage were totally dedicated and the sunset was one of the best moments of the festival.

We returned to the Burn stage, which was plenty of people, for seeing the closing of Dave Clarke who was mixing dark and hard techno sounds. Then, at 23h, Boys Noize appeared on the stage after some years from his last performance at Monegros. He conquered the dance floor with a set that was so similar than the Sónar Festival one, but at any time we felt that it was repetitive or boring. When that set finished, the main stage was divided into 2 parts. On the first one, the organization was building the structure where Skrillex would do his performance. On the other part, Gaiser, from the Minus Records, was mixing a good live with minimal and tech-house, being characteristic of the artist and the record. He didn’t mind the things that were going on the other part of the stage.

We have to talk about Skrillex, and if we have to explain the entire things that we lived there we will need a unique post for the blog. We have been going to that festival for 9 years, we are lovers of the techno scene and we have seen the most important djs of the electronic music scene acting on that stage, but the performance that Skrillex did there was awesome and unique. Nowadays, he is one of the main artists of the EDM and dubstep scene and he demonstrated it on that enormous ship. We agree that his music is a mixture of screeching sounds and vocal loops, but all together seems to be exciting and satisfactory for us. The most orgasmic moment was when Asap Rocky appeared on the stage for performing Wild for the night.

After that, Feed Me should act but the artist didn’t appear on the stage because he cancelled the performance. Recently, he has post on his twitter account that he had never been confirmed for the festival. So, we went to elRow stage for seeing the closing of Paco Osuna and part of the set of Dog Blood (Skrillex b2b Boys Noize). The set didn’t sound as the productions that they have made, there wasn’t acid or chaos of the drops, it seemed that somebody had told them to be a little bit quiet, but we could enjoy that kind of music that the two genius were mixing. Then, the moment most expected of the festival arrived, after 7 years Mistress Barbara returned to the desert. The Queen of the desert had prepared a Special Techno Old School Set, and we danced and danced without taking care that the bass drums were sounding so bad. The stage became a big party and was filled by the happiness of the participants.

For mention the last acts, we saw Joseph Capriati who was breaking the Burn Open Air with hard house while the sun was appearing behind us. Then Chris Liebing offered to the people the hard sounds that they needed at that hour, and finally, Ben Sims. He offered a special closing set that was plenty of the main hits that had sounded in Monegros the last 10 years.

It is true that we left the festival with a strange sensation, we had enjoyed the night a lot, but we knew the festival had bet on the multitude that wanted to see Skrillex, Aoki or elRow scene. We think that we must be ready for seeing a big change on the biggest rave of the desert.

****************************************************************************************************************

Después de varias horas de viaje dentro del coche y de una cola que parecía interminable, por fin estábamos en medio del desierto, dirigiéndonos bajo un Sol abrasador a la entrada para poder comenzar la fiesta con uno de los primeros cabezas de cartel que fueron anunciados: Carl Cox. En su línea, muy animado, con ritmazos que no permitían bajar los brazos en ningún momento, y animando a la gente del desierto con su ya más que conocido “Oh yes oh yes Monegros!”, pero nosotros tuvimos que abandonarlo para poder disfrutar del británico Jamie Jones, con su tech-house algo más duro de lo que podemos estar acostumbrados para este estilo musical. Fue brillante, la sesión llevo en todo momento un ritmo ascendente y muy muy bailable, la gente del escenario de elRow stage estaba totalmente entregada y la puesta de sol con ese escenario fue uno de los mejores momentos de la noche.

Y regresamos al Burn stage, o escenario principal, para terminar de ver al maestro del techno oscuro Dave Clarke, duro, contundente y con la pista a rebosar de gente. Acto seguido, a las 23:00, volvimos a ver sobre el escenario principal de Monegros a Boys Noize, varios años después de su última aparición, y puso la pista del revés con una sesión muy parecida a la de Sónar Barcelona, pero que en ningún momento se nos pudo hacer repetitiva o pesada. Terminó, y el escenario principal se dividió en dos, dejando a un lado a Gaiser del sello Minus mientras montaban el artefacto donde actuaría Skrillex, però a Gaiser no le debió importar mucho, ya que su actuación fue genial, sonidos característicos de Minus y del propio artista, un minimal con aires tech-house.

Nos toca hablar de Skrillex, y si tuviéramos que explicar lo que allí vivimos, necesitaríamos un post en el blog únicamente para ello. Llevamos 9 años seguidos asistiendo a este festival, somos amantes del techno incondicionalmente y hemos visto a lo mejor del mundo de la electrónica actuar sobre el escenario principal del desierto, pero lo que hizo Skrillex allí está a la altura de muy pocas actuaciones. Bestial, colosal, enorme, es el gigante del EDM y el dubstep en estos momento y demostró porqué a los mandos de su nave espacial. Podemos estar de acuerdo en que su música se basa en sonidos chirriantes y en loops de vocales que va lanzando a discreción, pero todo junto es adrenalínico y el resultado, al menos para nosotros, fue muy satisfactorio, llegando a rozar el orgasmo cuando Asap Rocky se subió al escenario para interpretar Wild for the night.

Acto seguido le tocaba a Feed Me, pero el artista no apareció por una cancelación de última hora, aunque recientemente hemos podido leer en su twitter que él nunca había estado confirmado para ese festival. Así que nos dirigimos de nuevo a elRow stage para ver el final de Paco Osuna y un buen rato del set de Dog Blood (Skrillex b2b Boys Noize). No sonaba igual que en sus producciones de estudio, no había tanto acid ni tanto descontrol en el drop, parecía que alguien les había dicho “chicos, no lo rompáis todo” y ellos le hicieron caso. Pero aún así, disfrutamos de la música y bailamos al ritmo de las cuatro manos de los dos genios. Y llegó el momento de uno de los reencuentros que más estábamos esperando: 7 años después, Mistress Barbara volvía a reinar en el desierto con un Special Techno Old School Set. Y bailamos y seguimos bailando sin importarnos que el bombo sonara fatal, o que se le notaran un par de caballitos mezclando pistas, da igual, la alegría que allí se podía palpar no la habíamos encontrado por ninguna otra parte del festival.

Ya para las últimas actuaciones, vimos a Joseph Capriati reventar el Burn Open Air con un house muy duro mientras el Sol ya se asomaba por nuestras espaldas, y para acabar de acompañarnos hasta el lecho de muerte, allí estaba Chris Liebing, incombustible, sabía que la gente a esas horas necesitaba bombo y ritmazos y se lo dio, hasta que llegó Ben Sims para sustituirlo con un set repleto de TEMAZOS que habían sonado en el desierto a lo largo de los 10 últimos años.

Cierto es que nos fuimos de allí con una sensación un poco extraña, habíamos disfrutado al máximo de la noche, es cierto, pero este año el desierto se había vendido un poco a las masas que acompañan a Skrillex, a Aoki, y al movimiento de elRow, así que podríamos ir preparándonos para un cambio progresivo en lo que hasta ahora ha sido la mayor rave del desierto.

****************************************************************************************************************

Després de diverses hores de viatges tancats al cotxe, i d'una cua que semblava no acabar mai, per fi ens trobàvem enmig del desert, caminant sota un Sol abrasador cap a l'entrada del festival per començar a gaudir amb un dels primers caps de cartell que van ser anunciats per l'organització: Carl Cox. Actuació en la seva línia, molt animat, molt feliç, amb ritmes molt ballables que no et deixaven descansar ni un instant, i animant constantment a la gent del desert amb el seu conegudíssim “Oh yes oh yes Monegros!”, però nosaltres vam haver d'abandonar-lo per poder veure al britànic Jamie Jones, amb el seu tech-house sovint més dur del que podem estar acostumats per aquest tipus d'estil musical. Va ser brillant, la sessió va portar en tot moment un ritme ascendent i molt molt ballable, i la gent que estava a l'escenari de elRow stage estava totalment entregada, i la posta de Sol amb aquell decorat va ser un dels moments màgics de la nit.

I de tornada cap al Burn stage, l'escenari principal, per acabar de veure al mestre de techno més fosc, Dave Clarke, dur, contundent i amb la pista plena de gent. Tot seguit, a les 23:00, vam tornar a veure damunt de l'escenari principal de Monegros a Boys Noize, diversos anys després de la seva darrera actuació al desert, i va posar la pista del revés amb una sessió que recordava vagament a la de Sónar Barcelona, però que en cap moment se'ns va fer repetitiva o pesada. Va cabar i l'escenari principal es va haver de dividir en dues parts: la primera per muntar l'artefacte damunt del qual actuaria Skrillex, i la segona part de l'escenari acollia la sessió de Gaiser del segell Minus, però a Gaiser no va semblar afectar-lo massa ja que la seva actuació va ser genial, amb els sons característics del minimal i de Minus més concretament, i amb uns quants aires de tech-house.

Ara ens toca parlar d'Skrillex, i si haguéssim d'explicar el que allí vam viure, necessitaríem un post sencer en aquest blog només per fer-ho. Fa 9 anys consecutius que asistim al festival, som amants incondicionals del techno i damunt de l'escenari principal del desert hem vist als millors artístes de l'electrònica internacional, però el que va fer Skrillex allà està a l'altura de les millors actuacions que s'hi han vist. Genial, bestial, molt gran, és el gegant de l'EDM i el dubstep i va demostrar perquè mentre comandava la seva nau espacial. Podem estar d'acord en què la seva música es basa en sons possiblement desagradables a oïdes dels més puristes, i en loops de vocals que va llençant a discreció, sense deixar acabar els temes, però tot junt és una experiència adrenalínica que va arribar a fregar l'orgasme quan Asap Rocky va pujar-se a l'escenari per interpretar Wild for the night.

Tot seguit li tocava a  Feed Me, però l'artista no va aparèixer per una anulació d'última hora, tot i que recentment hem pogut llegir a la seva pàgina de Twitter que ell mai havia estat confirmat per aquest festival.  Així que de nou vam dirigir-nos cap al elRow stage per veure el final de Paco Osuna i una bona estona del set de Dog Blood (Skrillex b2b Boys Noize). No sonava igual que a les seves produccions d'estudi, no hi havia tant acid ni tant descontrol a l'hora de llençar el drop, semblava com si els haguessin dit que es calmessin una mica, i ells van obeir. Tot i això, vam gaudir de la musica i vam ballar al ritme que marcaven les quatre mans d'aquests dos genis. I per fi el moment somiat de la nit, i és que 7 anys després de la seva última actuació al desert, tornàvem a tenir a la reina Mistress Barbara, i ens havia preparat un Special Techno Old School Set que no ens va deixar indiferents. I vam ballar i ballar sense importar-nos que el bombo sonés malament, o que se li notessin un parell de cavallets mentre mesclava mesclant les pistes, tot això donava igual perquè ella tornava a regnar damunt del desert i l'alegria repartida no la podíem trobar a cap altra banda del festival.

Per anar acabant ja les darreres actuacions, vam veure a Joseph Capriati rebentar el Burn Open Air amb un house molt dur mentre el Sol ja treia el cap per les nostres esquenes, i per acabar d'arrodonir-ho tot va aparèixer Chris Liebing, incombustible, sabia que la gent necessitava molt de ritme a aquelles hores i ell ho va fer possible a base de bombos contundents, fins que va arribar Ben Sims per substituir-lo amb un set replet de  TEMAZOS que havien sonat al llarg dels darrers 10 anys de festival.

És cert que vam marxar d'alla amb una sensació una mica estranya, havíem gaudit molt de la nit, no ens enganyem, però aquest any el desert s'havia venut una mica a les masses que acompanyen a Skrillex, a Aoki, i al moviment que genera el club de elRow, així que podríem anar esperant un canvi progressiu en la que, fins al moment, havia estat la rave més gran del desert.

Loading a hard weekend!

We have desired this weekend for a long time, and now, it is here! This weekend we will have the pleasure of assisting to two of the festivals that are, in our opinion, in the group of the best festivals of electronic music of the summer, the 20th anniversary of Monegros Desert Festival and the 10th anniversary of Tomorrowland.

First, we will comment on the big rave of the desert because it seems that this year the festival has changed a little bit its image in order to maintain its success in the electronic music scene the next years. This festival has been characterized for being the referent in the underground culture, and for this year it has placed in its line up historic names like Carl Cox, Ben Sims, Mistress Barbara or Dave Clarke, and new names with a promising future like Iliario Alicante, Markantonio or Paul Ritch that will offer different lives that will be memorable.

Another atmosphere of the festival will be the RowShow Magic Forest that is a stage decorated magically with a line up that has the residents of the elRow club, Marc Maya, Mario Biani, Toni Varga, Oscar Aguilera, Raul Mezcolanza and some important artists of the tech-house and deep-house scene like Maceo Plex, Paco Osuna, Loco Dice or Jamie Jones, and the expected performance of Dog Blood, the b2b of Boys Noize and Skrillex, a show that it is the first time that will be performed in Europe.

For finishing the overview of Monegros, we want to talk about other main artists of the line up, Skrillex and Boys Noize will act separately, Los Suruba who are so important in Ants party of Ibiza with its tech-house very enticing, the electro of Feed Me, and important names of hip hop scene like Cookin Soul, Onyx, DOPE D.O.D or Asap Rocky. Definitely, a good line up for a festival that wants to refresh its image without losing the rave essence. The next weeks we will comment what we will live in the festival!

On the other hand the festival of Tomorrowland. What we could explain about it that you haven’t seen. It is characterized by the spectacular stages; the line up is plenty of the best djs of the world. Three days in Belgium that we will live deeply. We cannot talk about all djs that are in the line up because we will full a lot of pages, we could only say that our luggage is plenty of energy, emotions and dreams, and we desire to take the plane and travel to an unknown world. The next weeks we will offer a big review of our first attendance at Tomorrowland.

We haven’t got so many hours for starting these travels, and possibly, it will be the best weekend of this summer. We will tell you all our experiences the next weeks!!!

****************************************************************************************************************

Llevábamos muchos meses deseando que llegara este momento, y por fin lo tenemos aquí. Este fin de semana tendremos el placer de asistir a dos de los festivales que, en nuestra humilde opinión, han marcado y están marcando una época en el mundo de la música electrónica, tanto a nivel nacional, como internacional. En unos días asistiremos al vigésimo aniversario de Monegros Desert Festival y al décimo aniversario de Tomorrowland.

Empezaremos por comentar la gran rave del desierto y un festival ya habitual para nosotros, y es que parece que este año, Monegros está cambiando un poco toda su imagen para darle la vuelta al festival y poder durar muchos años más al frente de los festivales “must see” en España. Un festival caracterizado por lo underground, con el techno como referente, y este año no iba a ser menos para su segunda década en activo, con grandes nombres míticos como Carl Cox, Ben Sims, Mistress Barbara o Dave Clarke, y artistas con un presente y un futuro más que prometedor dentro del techno internacional como Iliario Alicante, Markantonio o Paul Ritch, que seguro nos ofrecerá un live digno de ser recordado.

Otro de los ambientes ambientes del festival será el RowShow Magic Forest, un escenario decorado de una forma mágica, y con un cartel copado por los residentes del club elRow, Marc Maya, Mario Biani, Toni Varga, Oscar Aguilera, Raul Mezcolanza, grandes artistas de primer nivel de tech-house como Maceo Plex, Paco Osuna, Loco Dice o Jamie Jones y la ansiada actuación de Dog Blood, el b2b de Boys Noize y Skrillex que podrá ser visto por primera y única vez este año en toda Europa.

Para acabar de comentar Monegros, repasar los grandes nombres o cabezas de cartel que todavía no hemos nombrado, como Skrillex y Boys Noize (en solitario), dos genios de la fiesta Ants en ibiza como son Los Suruba, con su tech-house ibicenco que desprende muy buen rollo, el electro contundente de Feed Me, y grandes nombres también en la sección de hip-hop, con grupos como Cookin Soul, los míticos Onyx, DOPE D.O.D o Asap Rocky. En definitiva, un gran cartel para un gran escenario que intenta renovarse pero sin perder su esencia de rave, ya os contaremos que tal nos fue!

Y si hablamos de Tomorrowland, que os podemos contar que no hayáis imaginado ya: decorados espectaculares, casi todos los grandes Dj que podáis nombrar, tres días de auténtica locura en tierras belgas y un montón de ganas que ya no nos caben ni en la maleta. No os vamos a hacer leer nada que no hayáis podido ver en los aftermovies del mismo festival, y ponernos a nombrar a los grandes Djs que van a actuar nos llevaría algunas páginas más de las que quisiéramos escribir, así que el jueves por la mañana nos embarcaremos hacia lo desconocido para traeros una gran review de nuestro primer Tomorrowland con todos los detalles que os podamos ofrecer!

Nos quedan pocas horas para embarcarnos en el que, posiblemente será, el mejor fin de semana de este 2014, y te lo contaremos todo muy pronto!

****************************************************************************************************************

Feia mesos que esperàvem que arribés aquest moment, i per fi el tenim aquí. Aquest cap de setmana tindrem el plaer d'assistir a dos dels festivals que, en la nosatra humil opinió, han marcat i estan marcant una època dins del món de l'electrònica, tant en l'àmbit nacional com internacional. En un parell de dies assistirem al vintè aniversari de Monegros Desert Festival i al desè aniversari de Tomorrowland.

Començarem per parlar de la gran rave del desert, un festival que ja és habitual per nosaltres, però sembla que aquest any Monegros està renovant la seva imatge per donar-li la volta al festival i poder establir-se durant uns quants anys més com un dels referents de la península. Un festival que gairebé sempre ha estat l'essència del denominat "underground", i que té el techno com a estil musical de referència, i aquest any això no podia canviar, i menys si estem parlant d'un vintè aniversari, així que podrem gaudir de noms mítics del techno com Carl Cox, Ben Sims, Mistress Barbara o Dave Clarke, i d'artistes amb un present i un futur més que prometedor dins del techno internacional, com Iliario Alicante, Markantonio o Paul Ritch, que de ben segur que ens farà ballar com bojos amb el seu directe.

Un altre dels ambients del festival serà el RowShow Magic Forest, un escenari decorat d'una forma màgica, i amb un cartell composat pels residents del club elRow, Marc Maya, Mario Biani, Toni Varga, Oscar Aguilera, Raul Mezcolanza, grans artistes de primer nivell de tech-house como Maceo Plex, Paco Osuna, Loco Dice o Jamie Jones i la més que dessitjada actuació de Dog Blood, el b2b de Boys Noize i Skrillex que podrem veure per primera i única vegada a Europa.

Per acabar de comentar Monegros, una repassada pels grans noms i caps de cartell que no hem anomenat, com Skrillex i Boys Noize (en solitari), dos genis de la festa Ants d'Eivissa com són Los Suruba, amb el seu tech-house eivissenc que despren bon rotllo en grans quantitats, l'electro contundent de Feed Me, i grans noms també a la secció de hip-hop, amb grups com Cookin Soul, els mítics Onyx, DOPE D.O.D o Asap Rocky. En definitiva, un gran cartell per un gran escenari que intenta renovar-se però sense perdre la seva essència de rave!

I si parlem de Tomorrowland, que us podem explicar que no hàgeu imaginat ja: decorats espectaculars, gairebé tots els grans Dj que pugueu nomenar, tres dies d'autèntica bogeria per terres belgues, i un munt de ganes que ja no ens caben ni a la maleta! No us farem llegir res que no s'hagi vist ja als diversos aftermovies del mateix festival, i posar-nos a llistar tots els grans noms de Djs que hi actuaran ens ocuparia més pàgines de les que teníem pensat escriure, així que dijous al matí ens embarcarem cap al desconegut per portar-vos una gran review del nostre primer Tomorrowland amb tots els detalls que us puguem oferir!

Ens queden molt poques hores per començar el que, molt probablement sigui, el millor cap de setmana d'aquest 2014, i t'ho explicarem tot ben aviat!

Sónar 2014: Saturday 14th

The last day of the festival arrived. We knew the number of hours that we had during all day and the hours we had spent the days before, so we decided to arrive at Sónar at 4pm. We spent so many hours looking to the sky and asking ourselves when the weather would change because there were dark clouds coming from the Mediterranean Sea.

We entered to the festival, so we completed the tricolour Sónar bracelets of the Sonar Full Pass (that thing needs a change, only one bracelet is needed for all festival). When we arrived at SonarVillage we had the pleasure of listening to the South Africans Spoek Mathambo, they were emitting a so good positive energy to the public due to the continuous changes of musical styles.

Our desire was to see the live of Kid Koala at that stage, but we had enough time for going to Despacio. The atmosphere created by Dewaele brothers and James Murphy was authentic, like a disco of the 80’s with the artists playing vinyls in a second scene without interacting with the public. But the temperature and the crowd of the room caused our exit to outdoors. 5.30pm arrived and the live of Kid Koala at SonarVillage started. On one hand we have to recognise that he is a master of the scratch style, on the other hand we think that he was suffering the heat inside that koala costume. He controlled the plates all the moments, there were continuous changes of rhythms, he interacted so much with the public, so, all of that caused a huge excitation to the participants. The SonarVillage was full of happiness.

After the live of the canadian, we went to the SonarHall where Audion was acting. We had so much expectation about the American Dj. When we arrived it seemed to go perfectly, with the mixture of a great techno and an incredible lights show. But immediately, we realized that the sound of the room was emitting strange interferences, so we decided to return to the main stage. There was mixing DJ2D2, a great artist playing with only a two channel Traktor that was offering a delicious tech-house. At that hour it was welcomed that kind of music, so the set happened so quickly without realising about the time.

Finally, before going to recover energies, we went to SonarDôme to see the live of TOKiMONSTA. First, she mixed a calm dubstep, but she changed so quickly to rhythms with strength and velocity, transforming the room into an authentic party.

We went to recover energies, and as always, we couldn’t see the artists of the closing of Sonar by Day, and the artists of the opening of Sonar by Night. We arrived at Sonar by Night at 1am, so we could see the alter ego of Audion, Matthew Dear, at SonarClub. The American artist showed his darkest face with an interesting mix of techno and tech-deep. The 2am arrived, and the main stage was being filled by the 15 artists that take part of Rudimental. The group of UK turned the room into a big party where all their best tracks sounded. But the sound of the stage was not precise and their live was so poor in comparison with our expectations. In addition, the experience was so nice.

After that concert, we moved to SonarLab where Daphni b2b James Holden were acting. It was an authentic surprise for our senses. It sounded all the music genres characteristics of both artists being mixed perfectly. We didn’t stay till the final because we had in our mind the three artists that would play at SonarPub: Brodinski, Boys Noize and Tiga. First, the French Dj offered a good set plenty of techno, electro, a little flash of acid, and his characteristic hip-hop sounds. Around 4am, Alex Ridha appeared on the stage, and with that one, it was the third time of the season that we saw the German artist. He didn’t let down, moreover, it was epic (we were dancing part of the set over an intense storm). There was a sentence that defined the set: “Don’t let me to lose a performance of Boys Noize never again!”. Finally, with the rain as mate, Tiga arrived on the stage to offer the closing set of Sonar 2014. It was awesome, the Canadian Dj was at the cutting edge of the event playing a set plenty of electro, house and techno, and he showed to the participants why he has been in the electronic music scene around 20 years. 

So much thanks Sonar 2014! See you at Sonar 2015! 

****************************************************************************************************************

Llegaba el último día del festival barcelonés. Como sabíamos cuantas horas teníamos por delante y las que habíamos dejado atràs, decidimos acudir al Sónar by Day sobre las 4pm. Llevábamos horas mirando al cielo preguntándonos hasta cuándo aguantaría el Sol y se aposentarían las nubes que llegaban des del Mediterráneo.

Entramos al festival, completando así el tricolor de pulseras Sónar que tenían los abonados de fin de semana (a nuestro punto de vista este punto necesita un cambio, una sola pulsera para el año que viene). Al llegar al SonarVillage tuvimos el placer de escuchar a los sudafricanos Spoek Mathambo, los cuales desprendían una energía muy positiva al público con sus cambios continuos de estilos musicales. Estábamos deseosos por ver a Kid Koala en el SonarVillage, pero como aun teníamos tiempo, decidimos ir a echarle un vistazo a Despacio. El ambiente creado por los hermanos Dewaele y James Murphy era auténtico, como si se tratara de una discoteca de los 80’s a ritmo de vinilos y con los artistas en un segundo plano. Pero el calor de la sala y la aglomeración de gente propició nuestra salida.

Llegaron las 5.30pm y con eso el inicio de la actuación de Kid Koala. Por una parte hay que reconocer que es un maestro del scratch, por otra parte hay que decir que el tío debía estar pasando un calor increíble dentro de ese disfraz de koala. Controló los tres platos en todo momento y provocaba cambios de ritmo constantes, eso se notó en el público, con el cual tuvo contacto durante todo el live, en parte gracias a sus tres azafatas. El SonarVillage era pura alegría!

Al finalizar la actuación del canadiense, nos dirigimos al SonarHall dónde estaba actuando Audion. Teníamos muchas esperanzas puestas en el Dj americano y su live. Al llegar todo parecía ir a la perfección, una mezcla de gran techno con un show de luces espectacular. Pero en poco tiempo nos dimos cuenta que el sonido del SonarHall no estaba al nivel que estaba mostrando el artista, así que decidimos volvernos al SonarVillage. Allí nos esperaba DJ2D2, un gran artista que estaba ofreciendo un repertorio de delicioso tech-house. A esa hora era de agradecer una música electrónica de ese calibre y únicamente con una Traktor de 2 canales! La hora de set pasó sin que nos diéramos cuenta.

Finalmente, antes de irnos a reponer fuerzas, nos movimos al SonarDôme para ver el live de TOKiMONSTA. El inicio fue de lo más tranquilo con un dubstep bastante light, cosa que no tardó en cambiar. Los ritmos empezaron a coger fuerza y rapidez, convirtiendo así el SonarDôme en una auténtica fiesta.

Tocaba reponer fuerzas y como siempre se escapaban algunos artistas del closing de día y del opening de noche. Llegamos al Sonar by Night sobre la 1am con lo cual aun pudimos ver la otra cara de Audion, Matthew Dear. El artista estadounidense mostró su lado más oscuro por así decirlo, con una mezcla de techno y tech-deep muy interesante.

Llegaron las 2am y el escenario del SonarPub se empezaba a llenar con los 15 artistas que componían un cabeza de cartel como es Rudimental. El grupo londinense hizo de la sala una auténtica fiesta donde no faltaron ninguno de sus mejores temas. Hubo poca precisión en el sonido del main stage y fue un live del cual, personalmente, esperábamos un poco más, aunque sin duda fue una experiencia única.

Al finalizar el concierto nos movimos al SonarLab donde actuaba Daphni b2b James Holden. Una auténtica sorpresa para nuestros oídos. Hubo tiempo para todos los estilos musicales característicos de los dos artistas, los cuales los mezclaron a la perfección.

No vimos acabar el dúo porque teníamos en nuestra mente los tres artistas que actuaban en el SonarPub: Brodinski, Boys Noize y Tiga. En primer lugar, el francés ofreció un set cargado de techno, electro y algún destello de acid, siempre con sus trazas habituales de hip-hop. Cerca de las 4am llegaba al escenario Alex Ridha, y con esta, la tercera vez que veíamos al artista alemán este año. No defraudó, más bien, fue épico (bailando durante gran parte del set bajo la intensa tormenta que caía en la ciudad condal). La frase que resume el set: “Nunca más dejes que me pierda una sesión de Boys Noize”. Finalmente, y aun con la lluvia como compañera, llegaba Tiga para ofrecer el closing del Sonar 2014. Fue fantástico, el canadiense estuvo a la altura del evento a base de electro, house y algún que otro destello de techno, y mostró a los asistentes porque lleva más de 20 años en la escena electrónica.

Gracias Sónar 2014! Nos vemos en el 2015!

****************************************************************************************************************

Ja teníem aquí el darrer dia del festival, i com ja havíem estudiat les hores que ens quedaven per davant, així que vam arribar al Sónar by Day sobre les 4pm. Portàvem vàries hores mirant al cel i preguntant-nos fins quan ens respectaria el Sol i ens cauria un bon xàfec...

Va, entrar al festival, completant d'aquesta manera les tres polseres de tres colors diferents del Sónar que teníem els abonats de tot el cap de setmana (creiem que aquest aspecte s'ha de millorar, amb una sola polsera que duri tot el cap de setmana hauria de ser suficient). En arribar al SonarVillage, vam tenir el plaer d'escoltar als africans Spoek Mathambo, els quals desprenien una energia molt positiva al públic amb els seus canvis d'estil continus. Estàvem desitjant poder veure a Kid Koala al SonarVillage, però com encara teníem temps, vam optar per anar a fer un cop d'ull al Despacio. L'ambient creat per germans Dewaele i per James Murphy era autèntic d'una sala de ball dels 80's, amb la gent ballant a ritme de vinils i amb els artistes en un segón pla. Allà el que importava era el so i la música en si, però la calor era força insuportable i l'aglomeració de gent va generar la nostra sortida.

I ja eren les 5.30pm, i va començar l'actuació de Kid Koala. Per una part, hem de reconèixer que aquest artista és un mestre de l'scratch, i per una altra comentar que el noi devia estar passant una calor infernal dins d'aquella disfressa de koala. Va controlar tres plats en tot moment i generava constants canvis de ritme, amb el que va tenir al públic enganxat i entregat durant tot el seu live, i gràcies a les seves ajudants va estar en contacte amb el seu públic tota l'estona... El SonarVillage era pura alegria!

En acabar l'actuació del canadenc, ens vam dirigir cap al SonarHall, on estava actuant Audion. Teníem moltes esperances posades en aquest Dj americà i el seu live, i quan vam arribar tot semblava anar a la perfecció, amb unes grans mescles de techno i un show lumínic força espectacular. Però en poca estona ens vam adonar que el so de la sala no estava  al nivell que l'artista estava demostrant, així que vam tornar al SonarVillage, on ens esperava DJ2D2, un gran artista que estava oferint un repertori d'un deliciós tech-house, que a aquella hora, era molt d'agraïr! Cal destacar que DJ2D2 va realitzar una actuació molt bona únicament amb una Traktor de 2 canals, un equip força inferior al que ens tenen acostumats a veure els diferents artistes, però tot i això, l'hora de la seva actuació ens va passar per alt sense adonar-nos.

Finalment, abans d'anar a reposar forces, ens vam acostar al SonarDôme per veure el live de TOKiMONSTA. L'inici va ser molt tranquil, amb un dusbtep molt light, però la cosa no va trigar en animar-se, els ritmes van començar a agafar força i dinamisme, i els qüestió de minuts, el SonarDôme en una autèntica festa.

Tocava agafar força per la darrera nit del festival, i com sempre vam perdre'ns alguns artistes del closing del dia i del opening nocturn. Vam arribar al Sonar by Night sobre la 1am, amb lo qual encara vam poder veure l'altra cara d'Audion, Matthew Dear. L'artista nord-americà va mostrar el seu costat més fosc, per dir-ho d'alguna manera, amb una mescla de techno i tech-deep molt interessant.

Ja eren les 2am, i l'escenari del SonarPub es començava a omplir amb l'aparició dels 15 artistes que formaven el cap de cartell més desitjat pel públic: Rudimental. El grup de Londres va fer de la sala una autèntica festa, on no va faltar cap dels seus millors temes. Per esmentar algun aspecte no tant positiu, cal remarcar que el so del main stage no era dels millors del festival, i personalment esperàvem una mica més d'aquesta actuació... tot i que va ser una experiència única!

Un cop acabat el concert, vam anar cap al SonarLab, on actuaven  Daphni b2b James Holden, una autèntica sorpresa per les nostres oídes. Va haver-hi temps per diversos estils musicals que caracteritzen els dos artistes, i el que és millor, van aconseguir fusionar-se a la perfecció.

No vam poder veure acabar la sessió anterior, ja que al nostre cap només estaven els tres artistes que actuaven al SonarPub: Brodinski, Boys Noize i Tiga. En primer lloc, el francés ens va oferir un set carregat de techno, electro i algun toc d'acid molt peculiar, tot barrejat amb les seves bases i sons característiques del hip-hop. Prop de les 4am, arribava a l'escenari Alex Ridha, i amb aquesta, ja era la tercera vegada que el podíem gaudir en un any. I no va fallar, és més, podem considerar-la una actuació èpica que sempre recordarem, ballant sota una intensa pluja més de la meitat del set, on la gent no volia ni amagar-se per poder seguir gaudint d'aquella espectacular actuació. La frase que ens resumeix el set és: “Mai més deixis que em perdi una actuació Boys Noize”. Finalment, i encara amb la pluja acompanyant-nos, va arribar Tiga per oferir el closing d'aquest Sónar 2014. Va ser fantàstic, el canadenc va estar a l'altura del repte que tenia davant a base d'electro, house, i uns quants temes de techno, i va demostrar als assistents perquè aquest artista porta més de 20 anys a la primera línia de l'escena electrònica.

Gràcies Sónar 2014! Ens veiem al 2015!

Sónar 2014: Friday 13th

Second day of Sónar 2014. Taking into account that it was friday and there would be the Sonar by Night, we decided to go to the festival a little bit later than the day before. When we entered to the festival we could listen the pop rhythms of FM Belfast at SonarVillage, but we moved so quickly to the SonarDôme to enjoy the live of Dengue Dengue Dengue. The peruvian duo spiced up the room with a variety of tracks of electrocumbia and mashups of dubstep. In that occasion we could enjoy a live so well developed, starting with some calm rhythms and finishing with more danceable and crazy sounds. For us, it was an awesome and surprising live! (You can enjoy this full set here!). After that, we moved another time to the SonarVillage to see the live of Bonobo, one of the most important performances of the afternoon. Simon Green managed the show from the plates, accompanied by vocals, wind instruments, percussion and a lot of artists that were appearing on the stage to offer a great remember of friday afternoon. That afternoon we would like to see the live of Jon Hopkins, but if you wanted to recover some energies before Sonar by Night you should go out before closing performances.

It was night and we went where the Sonar by Night took place. We arrived just in time to see one of our most wanted performances of the festival: Moderat. The trio formed by Modeselektor & Apparat offered an unforgettable live where we could listen to the most well-known tracks like Bad Kingdom, Nr. 22 or Rusty Nails. Without a doubt, it was one of the best memories of the festival. Then we moved to the SonarClub, there we could listen to Flux Pavilion mixing hard dubstep sounds while we were waiting the live Pretty Lights. The lights show didn’t disappoint us, plenty of bass drums, funk sounds and more dubstep than we expected.

After that, we went to the SonarLab to enjoy the live of Gesaffelstein who probably is the most elegant Dj of the world wearing great suits of the most important brand names and he has developed his own style of electronic music. The great session of acid-techno, so hard and powerful sounds offered by the suit magician let us to dance all the live. In the middle of the live we escaped some minutes to see the live of Caribou. There was a significant attendance of public. The most fascinating thing was the number of artists on the stage that were developing happy and danceable rhythms with the warm sounds of the live instruments, so, a beautiful combination for taking some energies for the next performances.

We moved another time to the SonarPub, where Todd Terje lighted up the place with his mixes of great funk sounds, that kind of sounds forced all to move the bodies forcing them to transport to a 80’s or 90’s dance floor. While the live was running we could observe the quality of this artist who didn’t distance from his piano which was the clue of that awesome live. 

And then, on the same stage, the Dewaele (2ManyDjs) brothers appeared to start the DjSet. We had seen that artists a lot of times, we had enjoyed their remixes and bootlegs a lot of times, and they did it another time. We thought that the set would be poor due to the 6 hours of Despacio every day, but, surprisingly, they rewarded us with a fantastic and unforgettable session with a lot of tracks that we had rarely listened in their mixes and also, with the most common tracks of their sessions like Hey Boy Hey Girl, La Rock 01, Kids, XTC. Finally, and for closing the SonarPub, The Martinez Brothers. This pair of young americans, arrived from NYC, mixed pure house-techno sounds with which we could dance till 6.30am, the time when our energies ran out.

****************************************************************************************************************

Segunda jornada de Sónar 2014, y teniendo en cuenta que era viernes y que nos esperaba una jornada nocturna bastante larga, decidimos ir hacia el recinto un poco más tarde que el jueves, y llegamos a tiempo para disfrutar de los Dengue Dengue Dengue, un dúo peruano que decidió poner el SonarDôme del revés con sus temas de electrocumbia y sus mashups de dubstep. En esta ocasión pudimos disfrutar de un live muy bien desarrollado, empezando con ritmos más lentos que fueron subiendo hasta acabar rompiendo nuestras caderas en una actuación que nos pareció simplemente genial (Podéis escuchar la sesión completa aquí!). Y llegó el segundo plato fuerte del día, el live de Bonobo. Un gran concierto con Simon Green dirigiendo el espectáculo desde sus platos, acompañado de vocales, diversos instrumentos de viento, percusión y un sin fin de artistas que iban rotando por el escenario para ofrecernos un gran recuerdo de aquella tarde de viernes en Sónar. 

Y se nos hizo de noche, así que nos fuimos al recinto donde se traslada el Sónar by night, y a las 00:00 en punto comenzó uno de nuestros fetiches para este festival: Moderat. El trío formado por Modeselektor y Apparat nos ofreció una hora inolvidable de live donde no faltaron Bad Kingdom, Nr. 22 o Rusty Nails. Sin duda un precioso recuerdo para comenzar la noche. Y nos trasladamos al SonarClub, donde pudimos escuchar los sonidos chirriantes del dubstep de Flux Pavilion mientras esperábamos para ver el show luminiscente del americano Pretty Lights, cargado de bombos contundentes, sonidos funk y más dubstep del que nos esperábamos, aunque en general no nos defraudó.

Acto seguido nos fuimos a disfrutar del live de Gesaffelstein, probablemente el Dj con más elegancia del planeta a la hora de vestir, y uno de los que mejor ha sabido crear su propio estilo o sonido dentro de la música electrónica, un acid-techno, duro, contundente y bailable que nos hizo darlo todo al son que marcaba el mago del traje. Y nos escapamos para llegar a ver los últimos minutos del live de Caribou, una notable afluencia de público y una gran puesta en escena con multitud de artistas sobre el escenario fueron lo que más nos llamó la atención. Ritmos alegres, bailables, con sonidos cálidos de los instrumentos en directo, una genial combinación para coger energía para la recta final de la primera noche!

A continuación, y en el mismo escenario al aire libre, apareció Todd Terje, y nos iluminó a todos con sus bases contundentes mezcladas con sonidos muy funk, lo cual animaba a cualquiera a mover todo su cuerpo como si se tratara de un viaje atrás en el tiempo para llegar a una pista de baile de los 80’s o 90’s. Y a medida que la actuación fué avanzando, pudimos ver la calidad que destila este artista que en casi ningún momento se apartó de su piano, esa pequeña herramienta que nos hizo disfrutar de un grandísimo directo.

Y de nuevo, en el mismo escenario, cambio de actuación, y era el turno de los hermanos Dewaele (2ManyDjs) en formato DjSet. Muchas son las ocasiones en las que hemos podido disfrutar de estos genios del remix y el bootleg, però ante nuestro asombro, y después de dos sesiones matinales de casi 6 horas con el Despacio, 2ManyDjs nos volvieron a regalar una sesión estupenda, fantástica, inolvidable, con temas que rara vez suenan ens sus mixes, y como siempre con los más conocidos Hey Boy Hey Girl, La Rock 01, Kids, XTC y muchos más que hicieron las delicias de un público entregado. Y la fiesta siguió fuerte con la aparición de The Martinez Brothers para el cierre del viernes, llegados directamente des de NYC, y dispuestos a dar mucha caña después de su paso por KER Club. House y tech-house de bombo muy contundente que les has llevado a los mejores clubs del planeta y a crecer exponencialmente en los últimos años!

****************************************************************************************************************

Segona jornada de Sónar 2014, i tenint en compte que era divendres i que ens esperava una llarga jornada nocturna, vam decidir anar cap al recinte una mica més tard que dijous, i vem ser-hi just a temps per veure i gaudir dels Dengue Dengue Dengue, un duo peruà que va decidir posar el SonarDôme del revés amb els seus temes d'electrocumbia i els seus mashups de dubstep. En aquesta ocasió vam poder gaudir d'un live molt ben desenvolupat, començant amb ritmes força lents que van anar pujant fins a acabar trencant-nos les caderes en una acutuació que, simplement, ens va semblar genial (Podeu escoltar la sessió completa aquí!). I ja teniem davant el segón plat fort del dia, el live de Bonobo. Un gran concert amb Simon Green dirigint l'espectacle de dels seus plats, sempre ben acompanyat per diversos vocals, intruments de vent, percussió i un gran repertori d'artistes que anaven rondant per l'escenari per oferir-nos un gran record d'aquella tarda de divendres a Sónar. 

I ja era de nit, així que vam anar cap al recinte on es trasllada el Sónar by night, i a las 00:00 en punt va començar un dels nostres fetiches per a aquest festival: Moderat. El trio format per Modeselektor i Apparat ens va oferir una hora inolvidable de live on no van faltar Bad Kingdom, Nr. 22 o Rusty Nails. Sense cap dubte, un record preciós per començar la nit. Tot seguit, ens vam traslladar al SonarClub, on Flux Pavilion tornava bojos als seus seguidors amb un dubstent molt contundent mentre nosaltres esperàvem per poder gaudir del show de llums de l'americà Pretty Lights, carregat de bombos molts contundents, sons funk i més dubstep del que ens esperàvem, tot i que en general no ens va defraudar en absolut.

A continuació ens tocava veure el love de Gesaffelstein, probablement el Dj amb més elegància del planeta a l'hora de vestir, i uns dels que millor ha sabut crear el seu propi estil o so dins de la música electrònica, un acid-techno dur, contundent i ballable que ens va fer donar-ho tot al ritme que marcava el mag del vestit. I ens vem escapar per a arribar a veure els darrers minuts del live de Caribou, una notable afluència de públic i una gran posada en escena amb diversos artistes damunt de l'escenari va ser el que més ens va cridar l'atenció. Ritmes alegres, que animàven a ballar, amb sons càlids dels instruments en directe, tot plegat, una genial combinació per agafar energia de cara a la recta final de la nit!

I damunt del mateix escenari a l'aire lliure, va aparèixer Todd Terje, i ens va il·luminar a tots amb les seves bases contundents barrejades amb sons molt funk, la qual cosa va animar a qualsevol a moure tot el cos com si es tractés d'un viatge temporal fins a una pista de ball dels anys 80's o 90's. I a mesura que va anar avançant l'actuació, vam poder anar veien la qualitat que destil·lava aquest artista que, en gairebé cap moment, va separar-se del seu piano, una petita eina que ens va fer gaudir d'un grandíssim directe.

I una altra vegada, damunt del mateix esceari, canvi d'actuació, i ara els tocava als germans Dewaele (2ManyDjs) en format DjSet. Moltes són les ocasions en les que hem pogut veure i gaudir d'aquests genis del remix i del bootleg, però davant la nostra sorpresa, i desrpés de dos sessions matinals de gairebé 6 hores amb el Despacio, 2ManyDjs en va tornar a regalar una sessió estupenda, fantàstica, inolvidable, amb temes que molt poques vegades sonen als seus mixes, i com sempre amb els temes més coneguts com Hey Boy Hey Girl, La Rock 01, Kids, XTC, i molts altres que fan fer les delícies d'un públic entregat. I per acabar la festa un plat fort, l'aparició de The Martinez Brothers per tancar la nit de divendres, arribats directament des de NYC, i disposats a donar molta canya després del seu pas per KER Club. House i tech-house de bombo mol contundent que els ha portat a actuar als millors clubs dels planeta i a crèixer d'una forma exponencial els darrers anys!